Mliana
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Algèria | ||||
| Província | Província d'Ain Defla | ||||
| Districte | Miliana District (en)   | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 721 m | ||||
| Limita amb | Aïn Torki (en) | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Zuccabar (en) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | UTC+01:00 | ||||
Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger. És l'antiga Zucchabar (a vegades Sugubar, potser del fenici "mercat de blat" o del libi-amazic Izeikir Abadir «La muntanya del déu Abadir», nom del que derivaria el de Zakkar donat a les muntanyes de la zona).[1]
Era una ciutat de Mauretània que va ser romanitzada i va formar part de la província romana de Mauritània Cesariense amb el nom Manliana (en grec antic Μανλίανα o Μαρλίανα, segons Claudi Ptolemeu[2]) potser derivat d'una família de nom Mànlia propietària de grans extensions de terreny. Es troba en un costat del Zakkar Gharbi (1579 metres) i domina a l'est i sud la vall del riu Chelif. La regió està poblada d'amazics. Té importància per les mines de ferro del veïnatge, i és el centre de pelegrinatge a la tomba de Sidi Àhmad ibn Yúsuf, un marabut que va viure al segle xiv. Cap a l'any 1930 tenia uns 12.000 habitants; el 1988 eren 39.662 i el 2004 ja pujaven a 45.318 habitants.[3]
Les ruïnes de Zucchabar van subsistir fins a l'inici de l'ocupació francesa.
Història
Plini el Vell diu que s'anomenava Colonia Augusta i hauria estat fundada per l'emperador Octavi August entre els anys 27 aC i 25 aC.[4] Un net i un besnét de Gneu Pompeu Magne van ser enterrats a la ciutat segons una inscripció. Va ser la seu d'un bisbat. L'any 375 el general romà Flavi Teodosi el Vell, després d'evacuar Cesarea (Cherchell) va ocupar "Sugabar" a "mig costat del mont Transcellens" per reprimir la revolta del cap amazic Firm. Amb la invasió dels vàndals al segle v la ciutat va patir severament i la major part dels seus monuments van desaparèixer.[5][6]
Època àrabo-musulmana
Amb la conquesta àrab el nom romà es va arabitzar en Melana (plena, rica) del qual en va derivar Miliana o Melyana. El territori va formar part del regne dels Maghrawa. La ciutat moderna es va fundar al segle x suposadament pel cap amazic sanhadja Ziri ibn Manad que la va cedir com a residència al seu fill Bulugguín ibn Ziri. Sota aquest i els seus successor Miliana va passar a ser una gran capital del Magreb. Segons Ibn Hàwqal era una ciutat pròspera i ben aprovisionada amb un mercat concorregut. També l'esmenta al-Bakrí que parla de les seves antiguitats. Al-Idrisi parla de l'abundància de l'aigua i de la fertilitat de la terra. Caiguts els hammàdides va passar als almoràvits l'any 1081 junt amb Alger i Médéa, passant el 1159 als almohades. Els mallorquins Alí i Yahya ibn Ghàniya la van ocupar temporalment, després d'un setge l'any 1184. Després del 1225 s'esmenta en poder dels Banu Tudjin, aliats hàfsides i va ser motiu de disputa entre els hàfsides, els abdalwadites de Tremissèn, que la van ocupar després del 1268, i els marínides. El 18 de juliol de 1270 els croats van desembarcar a Tunis i van portar la pesta a la regió que es va estendre a Miliana. Ibn Khaldun la descriu com una part del domini dels Maghrawa Beni Warsifen (Maghrawa del Chelif). El 1308 els abdalwadites la van tornar a dominar però el 1314 els maghrawes es van revoltar. L'any 1318 els abdalwadites l'havien recuperat.
Al segle xv va formar part d'un principat zayyànida (abdalwadita) que comprenia Médéa i Ténès, però després va retornar a Tremissèn quan el fill del fundador del principat, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mutawàkkil va reunificar tot els dominis abdalwadites en benefici propi el 1461. L'any 1492 s'hi van establir molts andalusins expulsats de les seves terres pels castellans.[7] No obstant el nominal domini de Tremissèn que va durar fins al 1555 la ciutat era virtualment independent durant un segle fins a l'arribada dels turcs: Arudj, després d'ocupar Alger, es va apoderar de Miliana. El territori era part del Dar al-Sultan, és a dir el territori d'administració directa del paixà d'Alger; un funcionari turc estava encarregat de recaptar els tributs i n'hi havia d'altres amb diverses funcions.
Imperi francès
Quan els francesos van ocupar Alger el 1830, Miliana va ser independent fins que l'any 1834 hi va entrar Abd el-Kader que hi va deixar un bei. Els francesos la van ocupar el 8 de juny de 1840, però hi van quedar bloquejats per Abd el-Kàder fins al 1842 quan les operacions militars van assegurar les comunicacions. Es va erigir en comuna per decret de 17 de juny de 1854.[8]
Referències
- ↑ Yver, G. «Milyana». Encyclopédie de l'Islam. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ Claudi Ptolemeu. Geographia, IV, 2, 25
- ↑ «Algeria - largest cities». World Gazeteer. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2013. [Consulta: 11 febrer 2013].
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, V, 2
- ↑ Smith, William (ed.). «Succabar». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ Smith, William (ed.). «Manlia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ Meynier, Gilbert. L' Algérie cœur du Maghreb classique : del'ouverture islamo-arabe au repli (698-1518). Alger: Barzakh, 2011, p. 104-105. ISBN 9789931325185.
- ↑ Chitour, Chems Eddine. Algérie le passé revisité. Alger: Casbah, 1998, p. 61-62. ISBN 9789961641002.
Bibliografia
- Lebrun, Miliana, 1864
Enllaços externs
- Lloc de la vila Arxivat 2021-01-27 a Wayback Machine.
- Portal regional: Miliana Vila a través del temps Arxivat 2020-10-20 a Wayback Machine.
- Blog consagrat a l'actualitat de Mliana Arxivat 2014-01-05 a Wayback Machine.
