Palomar Observatory Sky Survey

Infotaula de publicacions periòdiquesPalomar Observatory Sky Survey
Tipussondeig astronòmic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Data d'inici1958 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització10 desembre 1958 Modifica el valor a Wikidata

La National Geographic Society – Palomar Observatory Sky Survey (NGS-POSS) va ser un important sondeig astronòmic, que va portar gairebé 2.000 plaques fotogràfiques del cel nocturn. Es va dur a terme a l'Observatori Palomar, Califòrnia, Estats Units, i es va completar a finals de 1958.[1][2]

Observacions

Les fotografies van ser preses amb el telescopi Samuel Oschin de 48 polzades a l'Observatori Palomar,[3] i el sondeig astronòmic es va finançar amb una subvenció de la National Geographic Society a la California Institute of Technology. Entre les principals ments darrere del projecte es trobaven Edwin Hubble, Milton L. Humason, Walter Baade, Ira Sprague Bowen i Rudolf Minkowski. La primera placa fotogràfica va ser exposada l'11 de novembre de 1949. El 99% de les plaques van ser preses abans del 20 de juny de 1956, però l'últim 1% no es va completar fins al 10 de desembre de 1958.[4]

El sondeig va utilitzar plaques fotogràfiques quadrades de 14 polzades, que cobrien uns 6° de cel per costat (aproximadament 36 graus quadrats per placa). Cada regió del cel es va fotografiar dues vegades, una vegada emprant una placa sensible vermella Kodak 103a-E, i una vegada amb una placa blava sensible Kodak 103a-O

El sondeig originalment estava destinat a cobrir el cel des del pol nord celeste fins a una declinació de -24°. Aquesta xifra especifica la posició del centre de plaques, de manera que la cobertura real del pla original hauria estat d'uns -27°. S'esperava que serien necessaris 879 parells de plaques. Tanmateix, el sondeig es va estendre en última instància als centres de placa de -30°, proporcionant cobertura irregular a una declinació de -34°, tan al sud, i emprant 936 parells de plaques totals.

La magnitud límit del sondeig va variar depenent de la regió del cel, però normalment se cita com a magnitud 22 de mitjana.

Publicació

L'NGS-POSS va ser publicat poc després del sondeig es va completar com una col·lecció de 1.872 impressions negatives fotogràfiques cada una de 14 "x 14". A principis dels setanta hi va haver una altra "impressió" del sondeig, aquesta vegada amb impressions negatives fotogràfiques de 14 x 17".

La llibreria del California Institute of Technology solia vendre impressions de determinades regions POSS. Les regions van ser escollides per donar suport als exercicis educatius i el conjunt era una eina d'ensenyament curricular.

El 1962, el Whiteoak Extension, composta per 100 plaques sensibles a la xarxa que amplien la cobertura a la declinació de -42°, es va completar i es va publicar com a impressions negatives fotogràfiques de grandària idèntica. El Whiteoak Extension es troba sovint a les biblioteques emmagatzemades com a apèndix o acompanyant a l'edició impresa fotogràfica de l'NGS-POSS. Això proporciona la quantitat d'impressions a 1.972 per a la majoria dels titulars d'una edició fotogràfica de l'NGS-POSS.

El 1981, Robert S. Dixon, de l'Ohio State University, va publicar un conjunt de Mapes de superposició de transparència de l'NGS-POSS. Aquest treball es troba normalment en qualsevol lloc on es porti a terme una edició impresa fotogràfica de l'NGS-POSS.

Feines derivades

Molts catàlegs astronòmics són derivats parcials del NGS-POSS (per exemple, el Catàleg de Nebuloses Planetàries d'Abell), que es va utilitzar durant dècades amb la finalitat de catalogar i classificar objectes celestes, especialment en estudis de morfologia de galàxies.

Es van descobrir innombrables objectes astronòmics per part dels astrònoms que estudien les fotografies del NGS-POSS.

El 1986, es va començar a treballar en una versió digital del NGS-POSS. Vuit anys després, es va completar l'escaneig de les plaques NGS-POSS originals. Les imatges digitals resultants van ser comprimides i publicades com Digitized Sky Survey el 1994. La Digitized Sky Survey va estar disponible en un conjunt de 102 CD-ROM, i també es pot consultar a través de diverses interfícies web.

El 1996, una versió encara més comprimida, [[RealSky]], va ser comercialitzada per l'Astronomical Society of the Pacific.

El 2001, un catàleg que identifica més de 89 milions d'objectes en el NGS-POSS es va col·locar en línia com a part del Catàleg Minnesota Automated Plate Scanner del POSS I. El catàleg també es va distribuir en un conjunt de 4 DVD-ROM. El catàleg conté posicions exactes del cel i mesuraments de brillantor per a tots aquests objectes, així com paràmetres més esotèrics com l'el·lipticitat, l'angle de posició i l'índex de concentració.

Vegeu també

  • Whiteoak extension
  • Southern Sky Survey
  • Observatori Palomar
  • 2MASS
  • Sloan Digital Sky Survey
  • Minnesota Automated Plate Scanner

Referències

  1. A. G. Wilson, Trans. I.A.U. 8, 335–336 (1952);
  2. R. L. Minkowski & G. O. Abell, in Basic Astronomical Data: Stars and Stellar Systems, edited by K. A. Strand (University of Chicago Press, Chicago, IL, 1968), Appendix II, p. 481–487.
  3. Albell, George O. «Properties of Some Old Planetary Nebulae». Astrophysical Journal, 144, abril 1966, p. 259. DOI: 10.1086/148602.
  4. N. Reid & S. Djorgovski (1993) The Second Palomar Sky Survey

Enllaços externs

  • Digitized Sky Survey (anglès)
  • Catàleg del Minnesota Automated Plate Scanner del POSS I (anglès)