Parcs Nacionals d'Espanya
El conjunt dels Parcs Nacionals d'Espanya integren la Xarxa Estatal de Parcs Nacionals[1] i estan gestionats per l'organisme autònom Parques Nacionales i la Comunitat Autònoma on estiga ubicat.[2]
La declaració d'una zona natural poc transformada per l'activitat antròpica requereix que siga susceptible declarada per Llei a les Corts Generals i que la seua conservació siga declarada d'interés general de la Nació.[1]
La gestió està dividida entre Parques Nacionales i la Comunitat Autònoma[2] i la xarxa en sí està gestionada pel Ministeri de Medi Ambient a través de Parques Nacionales.[1]
Cada parc nacional compta amb un director-conservador, qui està assistit per personal especialitzat en conservació, ús públic, obres i manteniment, vigilància i administració. La participació pública i institucional es fa al seu patronat, amb membres que representen les administracions públiques, els propietaris dels terrenys de dins del parc, les entitats científiques,[1] les associacions nacionals i regionals per la conservació de la naturalesa i els col·lectius de la societat amb interessos al parc nacional.[2]
Llista dels parcs nacionals espanyols
Hi ha deu parcs nacionals: cinc peninsulars i cinc insulars.[1]
| Nom del parc nacional | Ubicació |
|---|---|
| Parc Nacional de Picos de Europa | Oviedo |
| Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut | Huesca |
| Parc Nacional de Tablas de Daimiel | Ciudad Real |
| Parc Nacional de Cabañeros | Toledo i Ciudad Real |
| Parc Nacional de Doñana | Huelva i Sevilla |
| Parc Nacional del Teide | Tenerife |
| Parc Nacional de la Caldera de Taburiente | Tenerife |
| Parc Nacional de Timanfaya | Lanzarote |
| Parc Nacional de Garajonay | Tenerife |
| Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera | Palma |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pérez de Lama, 1998, p. 270.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pérez de Lama, 1998, p. 271.
Bibliografia
Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4.
