Paul Karrer
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 abril 1889 Moscou (Rússia) |
| Mort | 18 juny 1971 (82 anys) Zúric (Suïssa) |
| Sepultura | Cementiri de Fluntern |
 Rector Universitat de Zúric | |
| 1950 – 1952 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Zúric |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química orgànica |
| Ocupació | químic, professor d'universitat, bioquímic |
| Ocupador | Universitat de Zúric, catedràtic (1919–1959) |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1945–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1940–) Académie nationale de médecine Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Royal Society |
| Interessat en | Química orgànica |
Premis
| |
 | |
Paul Karrer (Moscou, Rússia 1889 - Zúric, Suïssa 1971) fou un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1937.
Biografia
Va néixer el 21 d'abril de 1889 a la ciutat de Moscou, fill dels ciutadans suïssos Paul Karrer i Julie Lerch. La seva família va retornar a Suïssa el 1892, i Karrer va assisitir a les escoles de Wildegg, Lenzburg i Aarau. Va estudiar química a la Universitat de Zúric, sota la supervisió d'Alfred Werner, i després d'obtenir el doctorat l'any 1911, va passar uns anys com a assistent a l'Institut Químic. Posteriorment va obtenir un lloc en l'Institut Quimicoterpèutic George Speyer de Frankfurt del Main, on va ser ajudant del Premi Nobel Paul Ehrlich. L'any 1918 va tornar a Züric com a professor auxiliar de química orgànica i el 1919 fou nomenat professor de química d'aquesta universitat i, posteriorment, director del seu Institut de Química.
Karrer va morir a la seva residència de Zúric el 18 de juny de 1971.
Recerca científica
Les seves investigacions més notables van estar relacionades amb els carotenoides i les flavines, descobrint que alguns d'ells, com el carotè i la riboflavina, actuen com a provitamines A i B2, respectivament. L'any 1938 va aconseguir sintetitzar el compost denominat alfatocoferol, que corregeix l'esterilitat carencial de manera anàloga a la vitamina E.
L'any 1937 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre els carotenoides, flavines i la vitamina A i vitamina B2. L'altra meitat del premi recaigué en el químic britànic Walter Norman Haworth per les seves investigacions sobre els carbohidrats i la vitamina C.
Enllaços externs
- «Paul Karrer» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
