Pedro Cortina Mauri

Pedro Cortina Mauri

Biografia
Naixement	18 març 1908 la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Mort	14 febrer 1993 (84 anys) Madrid
Procurador a Corts 8 febrer 1974 – 23 desembre 1975 ← Laureà López Rodó – José María de Areilza → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació gener 1974 – desembre 1975 ← Laureà López Rodó – José María de Areilza → Ambaixador d'Espanya a França 1966 – 1974 ← Carlos de Miranda y Quartín – Miguel María de Lojendio e Irure → Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Subsecretari d'Afers Exteriors ← José Fernández-Villaverde Catedràtic d'universitat
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, empresari, polític, jurista
Membre de	Institut de droit international (1956–)
Família
Fills	Alfonso Cortina de Alcocer, Alberto Cortina de Alcocer
Premis (1975)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1970)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1963)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1960)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1954)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil

Pere Cortina Mauri (Pobla de Segur, 18 de març de 1908 - Madrid, 14 de febrer de 1993) va ser un polític, diplomàtic i empresari català. Era fill de Pere Cortina Roca i Josefina Mauri Arnalot.^[1]

Biografia

Es doctorà en Dret a la Universitat de Madrid i es va diplomar a l'Acadèmia de Dret Internacional de l'Haia. Va ingressar a la carrera diplomàtica el novembre de 1933.

Ha estat catedràtic de Dret Internacional Públic i Privat, professor de l'Escola Diplomàtica i membre de l'Institut Francisco Vitòria. Com a empresari en els anys 1950 va fundar la fàbrica San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta, de la que n'era vicepresident i conseller delegat.

Del 1958 al 1966 fou sotssecretari de Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya en l'etapa en què fou ministre Fernando María Castiella.^[2][3] Deixà el càrrec perquè fou nomenat ambaixador d'Espanya a París, càrrec que va ocupar fins al 1974. Després fou Ministre d'Afers exteriors als dos governs de Carlos Arias Navarro, del 3 de gener de 1974 fins al 12 de desembre de 1975, quan fou substituït per José María de Areilza. Fou l'últim ministre d'Exteriors de Franco i el primer de la Monarquia.^[4]

Durant el seu mandat al capdavant de la diplomàcia espanyola va haver de fer front al greu problema de la descolonització del Sàhara Occidental, i a la Marxa verda organitzada per Hassan II de Marroc. El 14 d'agost de 1974 fou un dels impulsors del contracte entre Sonatrach (companyia estatal algeriana d'hidrocarburs) i l'espanyola Enagas. Va defensar la conveniència de celebrar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara i es mostrà partidari la independència del Sàhara dirigida pel Front Polisario, aliat d'Algèria.^[5]

Família

Era casat amb María Luisa de Alcocer Moreno, filla d'Alberto Alcocer y Ribacoba. Ha estat el pare dels coneguts empresaris Alfonso i Alberto Cortina Alcocer (un dels famosos "Albertos", casat durant vint anys amb Alicia Koplowitz).

Distincions

Entre d'altres distincions va rebre les Grans Creus de Carles III, d'Isabel la Catòlica, al Mèrit Civil, Mèrit Militar i San Raimundo de Peñafort. Estava així mateix en possessió de la Gran Creu de la Legió d'Honor francesa.^[6]

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Laureano López Rodó	Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya 1974-1975	Succeït per: José María de Areilza
Precedit per: Carlos de Miranda y Quartin	Ambaixador d'Espanya a França 1966-1974	Succeït per: Miguel María de Lojendio e Irure