Pista falsa

Pista falsa, també anomenada conclusió irrellevant, o d'arengada vermella (de l'anglès, red herring[1]) és una fal·làcia lògica que es refereix a una maniobra de distracció que desvia l'atenció del tema tractat.[2][3] També és un recurs literari que porta els lectors o personatges a una falsa conclusió, que s'empra freqüentment en els gèneres de misteri o ficció detectivesca.

L'origen de l'expressió té diverses teories. La saviesa convencional atribueix la frase a una tècnica de rastreig que usen els gossos en entrenament per seguir un rastre. No obstant això, una investigació lingüística suggereix que segurament va ser un recurs literari inventat el 1807 pel periodista anglès William Cobbett i mai va ser una pràctica de caça. La frase va ser presa més tard per proveir un nom formal a la fal·làcia lògica i al recurs literari.

Recurs literari

En literatura, un red herring és una falsa pista que porta els lectors o personatges cap a una falsa conclusió.[4][5][6]

Per exemple, el personatge del bisbe Aringarosa a El codi Da Vinci de Dan Brown és presentat durant la major part de la novel·la com si estigués implicat en les conspiracions de l'Església, però més tard es revela que havia estat enganyat pel veritable antagonista de la història. El nom del personatge és una vaga traducció italiana de red herring.[7]

Història del modisme

En sentit literal, no existeix cap peix anomenat red herring. Aquest modisme fa referència a un kipper especialment fort, un peix que ha estat curat en salmorra o fumat. Aquest procés fa que el peix produeixi una olor intensa i que, a causa de la salmorra, la seva carn es posi vermellosa. En el seu sentit literal de kipper curat, el terme es pot trobar a mitjans del segle xiii al poema "The Treatise" de Walter de Bibbesworth.[8]

Fins fa poc, es pensava que el sentit figurat del red herring va sorgir d'una suposada tècnica per entrenar gossos de caça o recerca. Hi ha variacions de la història, però d'acord amb una versió, l'olorós kipper era arrossegat per terra fins que el cadell aprenia a seguir-ne el rastre.[9] Quan els gossos creixien i se'ls ensenyava a seguir una olor més lleu, l'entrenador arrossegava un red herring per confondre l'animal.[10] El gos finalment aprenia a seguir el rastre original, abans que l'olor més forta..[11] Una etimologia alternativa es refereix a convictes pròfugs que utilitzaven l'olorós peix per confondre els gossos que els perseguien.[11]

D'acord amb l'etimòleg Michael Quinion, el modisme s'origina en un article publicat el 14 de febrer de 1807 pel periodista radical William Cobbett.[12]

En una crítica a la premsa anglesa, que havia informat erròniament de la derrota de Napoleó, Cobbett relatava que una vegada havia fet servir un red herring per despistar uns gossos. A això va afegir que «era només un efecte transitori del red herring polític; perquè, dissabte, l'olor es va refredar com una pedra». Quinion va concloure: «Aquesta història, i l'extensa repetició de Cobbett el 1833, va ser suficient per incrustar el sentit figurat del red herring a la ment dels seus lectors, per desgràcia també amb la falsa idea que el modisme provenia de la pràctica de la caça».

Ús quotidià

Encara que Cobbett va fer famós el terme, no va ser el primer que va considerar usar el red herring perquè els gossos el rastregessin; trobem una referència més antiga al pamflet "Nashe's Lenten Stuffe" publicat el 1599 per l'escriptor Thomas Nashe, on diu «Per portar els gossos fins a un rastre, no hi ha res comparable a un red herring».[13]

La utilització de l'areng per despistar els gossos en plena persecució va ser incorporat a l'episodi 148 de la sèrie MythBusters.[14] Encara que el gos a la prova es va aturar per menjar-se l'areng i va perdre el rastre del fugitiu per un moment, finalment va ser capaç de tornar a localitzar el seu objectiu, fent que es classifiqués el mite com a fals.[15]

Exemple

Un exemple senzill de la fal·làcia és el següent:

  • El que has fet no és moralment correcte
  • I què és la moralitat?
  • És un codi que divideix el que està bé i el que està malament
  • I qui ho va crear?

Així ad infinitum...

Referències

  1. herring, WordReference English-Spanish Dictionary, 2013
  2. Oxford English Dictionary. xarxa herring, n. Third edition, September 2009; en línia version December 2011. http://www.oed.com/view/Entry/160314; accessed 18 December 2011. Entri per aquest word was first included in New English Dictionary, 1904.
  3. Garcia Damborenea, Ricardo. Ús de raó: L'art de Raonar, Persuadir, Refutar. Un programa integral d'iniciació a la lògica, el debat i la dialèctica. Edicions Ús de Raó, 8 de juny de 2011, p. 476 [Consulta: 31 agost 2016]. 
  4. Nozar Niazi. «How To Study Literature: Stylistic And Pragmatic Approaches» p. 142. PHI Learning Pvt. Ltd., 2010. [Consulta: 2 març 2013].
  5. Bernard Marie Dupriez. «Dictionary of Literary Devices: Gradus, A-Z» p. 322. University of Toronto Press, 1991. [Consulta: 2 març 2013].
  6. Lewis Turco. «The Book of Literary Terms: The Genres of Fiction, Drama, Nonfiction, Literary Criticism and Scholarship» p. 143. UPNE, 1999. [Consulta: 2 març 2013].
  7. The Oxford Handbook of the Reception History of the Bible. Oxford University Press, 2011, p. 370. ISBN 9780199670390. 
  8. Bibbesworth, Walter de (c. 1250) Femina Trinity College, Cambridge MS B.14.40. 27. Anglo-Norman On-Line Hub, 2005. ISBN 9780955212406.
  9. Thomas Nashe, Nashes Lenten Stuffe (1599): "Next, to draw on hounds to a sent, to a redde herring skinne there is nothing comparable." (Since Nashe makes this statement not in a serious reference to hunting but as an aside in a humorous pamphlet, the professed aim of which is to extol the wonderful virtues of red herrings, it need not be evidence of actual practice. In the same paragraph he makes other unlikely claims, such as that the fish dried and powdered is a prophylactic for kidney or gallstones.)
  10. Currall, J.E.P; M.S. Moss; S.A.J. Stuart «Authenticity: a red herring?». Journal of Applied Logic, 6, 4, 2008, pàg. 534–544. DOI: 10.1016/j.jal.2008.09.004. ISSN: 1570-8683.
  11. 11,0 11,1 Hendrickson, R. (2000). The facts on file encyclopedia of word and phrase origins. United States: Checkmark.
  12. "...we used, in order to draw oft' the harriers from the trail of a hare that we had set down as our own private property, get to her haunt early in the morning, and drag a red-herring, tied to a string, four or five miles over hedges and ditches..." For the full original story by Cobbett, see "Continental War" on pg. 231-33 of Political Register, February 14, 1807. In Cobbett's political register, Volume XI, 1807 at Internet Archive
  13. Nashe, Thomas (1599) Praise of the Red Herring In: William Oldys and John Malham (Eds) The Harleian miscellany Volume 2, Printed for R. Dutton, 1809. Page 331.
  14. MythBusters: Season 9, Episode 1 - Hair of the Dog a Internet Movie Database (anglès)
  15. Episode 148: Hair of the Dog, Mythbustersresults.com

Vegeu també