Ratpenat de Maximilià

Ratpenat de Maximilià

Centronycteris maximiliani
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	4112
Taxonomia
Classe	Mammalia
Ordre	Chiroptera
Família	Emballonuridae
Gènere	Centronycteris
Espècie	Centronycteris maximiliani J.B.Fisch., 1829
Distribució

El ratpenat de Maximilià (Centronycteris maximiliani) és una espècie de ratpenat tropical de la família dels embal·lonúrids, que es troba a part de Sud-amèrica. En anglès és conegut com a Shaggy Bat (Ratpenat hirsut), degut al seu pèl hirsut. És una de les dues espècies del gènere Centronycteris, juntament amb l'espècie Centronycteris centralis, que fins a l'any 1998 va ser considera com una subespècie.

Rebé el seu nom en honor del príncep alemany Maximilian zu Wied-Neuwied.

Característiques

La cua amb forma d'esperó s'assembla a una bola de pelussa. La longitud cap i del cos varia entre 41 i 57 mm, la de la cua oscil·la entre 20 i 32 mm i té un pes d'entre 4,5 i 6 grams. La longitud de les extremitats inferiors és d'entre 7 i 9 mm, mentre que la de l'avantbraç fa entre 41,5 i 49 mm. La longitud de les orelles va de 17 a 19 mm. La part superior del seu pelatge, format per pèls llargs i llanosos, és de color marró fumat amb un tint entre groguenc i ataronjat. El cap, incloent el nas i la barbeta, també té pèls llanuts. A la base de la membrana de la cua s'estén un borrissol corporal vermellós. A les orelles hi sobresurten, pel costat intern, unes crestes paral·leles. Li manca l'uropatagi.

Distribució i hàbitat

Habita en boscos tropicals primaris i secundaris, des del nord-est del Perú fins al Brasil, a Colòmbia, a la Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i al sud de Veneçuela.

Ecologia

El ratpenat de Maximilià s'alimenta d'insectes, que són caçats en ple vol. Mentre cerca aliment, fet que es produeix a la tarda i la nit, va volant amb un aleteig lent. Durant el dia dorm en forats als troncs dels arbres.

Estat de conservació

La UICN classifica aquesta espècie dins la categoria de Risc mínim. Tanmateix, una amenaça potencial és la desforestació.

Referències

Bibliografia

• Chiroptera Specialist Group 1996. 2008 IUCN Red List of Threatened Species. Downloaded on 26 October 2008. (anglès)
• Engstrom, M. and B. Lim. 2000. Checklist of the mammals of Guyana. Smithsonian Institute. Diversity of the Guiana Shield^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
• Koopman, K. F. 1982. Biogeography of the bats of South America. P. 273-302 in Mares MA and Genoways HH eds. Mammalian Biology in South America. Pittsburgh: University of Pittsburgh, Special Publication Series, Pymatuning Laboratory of Ecology. (anglès)
• Lim, B. K., M. D. Engstrom, R. M. Timm, R. P. Anderson, and L. C. Watson. 1999. First records of 10 bat species in Guyana and comments on diversity of bats in Iwokrama Forest. Acta Chiropterologica 1:179-190. (anglès)
• Pacheco, V., H. de Macedo, E. Vivar, C. Ascorra, R. Arana-Cardó, and S. Solari. 1995. Lista anotada de los mamíferos peruanos. Conservation International, Washington, DC. (castellà)
• Patterson, B. 2003. Unpublished database of Neotropical Mammal species. The Field Museum, Chicago, Illinois. (anglès)
• Simmons, N. B., and C. O. Handley, Jr. 1998. A revision of Centronycteris Gray (Chiroptera: Emballonuridae) with notes on natural history. American Museum Novitates 3239:1-28. (anglès)
• Tirira, D. 1999. Mamíferos del Ecuador. Museo de Zoología, Pontificia Universidad Católica del Ecuador, Quito. (castellà)
• Wilson, D. E., and D. M. Reeder (editors). 2005. Mammal species of the world: a taxonomic and geographic reference. Third edition. The Johns Hopkins University Press, Baltimore. Two volumes. 2,142 pp. (anglès)

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies