Reconeixement mèdic

Prenent la tensió arterial.

Un reconeixement mèdic és l'examen que es realitza al pacient per esbrinar l'estat de salut de la persona. Reconèixer a un pacient és examinar a una persona per esbrinar l'estat de la seva salut, i per poder diagnosticar una malaltia.[1] El reconeixement mèdic és part del mètode clínic, considerant-com el procés o seqüència ordenada d'accions que els metges han desenvolupat per generar el seu coneixement des del començament de l'era científica. És el mètode científic aplicat a la pràctica clínica. És l'ordre recorregut per estudiar i comprendre el procés de salut i de malaltia d'un subjecte en tota la seva integritat social, biològica i psicològica.

Contingut

Es realitza un examen mèdic general ordenat dins el context d'una entrevista clínica i consta de:

  1. Anamnesi (medicina) és la reunió de dades subjectives, relatives a un pacient, que comprenen antecedents familiars i personals, signes i símptomes que experimenta en la seva malaltia, experiències i, en particular, records, que s'usen per analitzar la seva situació clínica.
  1. Exploració física o examen físic és el conjunt de procediments o habilitats de la ciència de la Semiologia clínica, que realitza el metge al pacient, per obtenir un conjunt de dades objectives o signes que estiguin relacionats amb el motiu de consulta que refereix el pacient.
  2. Proves complementàries o exploració complementària és una prova diagnòstica que sol·licita el metge, per confirmar o descartar un diagnòstic clínic. Les proves complementàries o exàmens diagnòstics han de ser sol·licitades per a una indicació clínica específica, han de ser prou exactes com per resultar eficaços en aquesta indicació i han de ser el menys costoses i perilloses possible. Cap prova diagnòstica és totalment exacta i els resultats de totes elles solen plantejar problemes d'interpretació.

Tota la informació sociosanitària recollida es registra a la història clínica, en l'actualitat en la història clínica electrònica. L'historial mèdic proporciona informació rellevant per poder diagnosticar malalties o problemes de salut. També serveix per elaborar informes mèdics, i certificats sobre l'estat de salut d'una persona.

Classificació

  • Segons el que abasta: parcial (un òrgan, un aparell, un sistema) o general (complet físic i psíquic).
  • Segons la freqüència de realització: ocasional, o periòdic (semestral, anual, etc)
  • Segons qui ho sol·licita: a petició del pacient o d'una institució sanitària, empresarial, esportiva, judicial, etc
  • Segons qui els fa: metge, forense, òptic, psiquiatre, etc.

Revisió mèdica

És una revisió mèdica completa que es realitza a intervals periòdics.[2]

La paraula revisió es deriva de l'anglès checkup (reconeixement mèdic). En català té dues accepcions:[3]

  1. Examen, control, confrontació.
  2. Reconeixement mèdic general.

L'origen de l'examen mèdic periòdic no està totalment clar. Sembla que s'han aplicat des de 1920.[4] Alguns autors assenyalen que es van iniciar al segle xix i principis del segle XX per a la detecció primerenca de malalties com la tuberculosi, i els reconeixements mèdics als escolars.[5] La implantació de les assegurances mèdiques i les influències comercials semblen haver promogut la revisió, mentre que aquesta pràctica és objecte de controvèrsia en l'època de la medicina basada en proves [5][6][7][8][9] Diversos estudis sobre revisions han estat formulats abans de les actuals recomanacions científiques, el que limita l'aplicabilitat i garantia d'aquests estudis a la pràctica actual.[10][11][12]

Precaucions

En l'actualitat els reconeixements mèdics periòdics estan qüestionats científicament per diferents motius:[13]

  • Ser considerats com una intervenció mèdica innecessària, per la falta d'aval científic.
  • Les limitacions d'aquest tipus d'estudis, en presentar falsos positius i falsos negatius. És a dir, resultats falsament normals i falsament anormals.
  • Els riscos i complicacions per a la salut de les persones sotmeses a les seves intervencions, a l'originar medicalització, i cascades diagnòstiques i terapèutiques.
  • El predomini de l'interès comercial sobre el sanitari, amb moltes empreses que l'enfoquen com un "negoci sanitari".

Tipus

- D'armes

Són els reconeixements mèdics periòdics realitzats per poder obtenir o renovar el permís d'armes.

- De conduir

Són els reconeixements mèdics periòdics realitzats per poder obtenir o renovar el permís de conduir.

- De nen sa

És l'anomenat "Programa del nen sa", que inclou un reconeixement mèdic periòdic encaminat a descobrir malformacions congènites, o alteracions en el desenvolupament psico-físic durant la infància.

- Escolar

Són els reconeixements mèdics periòdics realitzats a les escoles o instituts.

- Ginecològic

Són els reconeixements mèdics periòdics realitzats pels ginecòlegs a les dones (especialment en prevenció del càncer de mama).

- Laboral

Orientat a prevenir els riscos laborals dels treballadors. El reconeixement mèdic serà l'adequat al lloc de treball de què es tracti. L'empresa està obligada a realitzar reconeixement mèdic previ a l'admissió i reconeixements mèdics periòdics a tots els treballadors al seu servei, com a mínim un cop l'any. Els reconeixements periòdics posteriors al d'admissió seran de lliure acceptació per al treballador, si bé, a requeriment de l'empresa, haurà de signar la no acceptació quan no desitgi sotmetre a aquest reconeixement.[14][15]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Reconèixer. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
  2. ↑ Medciclopedia
  3. ↑ Revisió. Diccionari de la Llengua Espanyola (22 ª ed.). Madrid; 2001.
  4. ↑ Emerson H «Periodic medical Examinations of apparently healthy persons». JAMA, 80, 1923, p. 1376 -1381.
  5. ↑ 5,0 5,1 Han PK «Historical changes in the Objectives of the periodic health examination». Ann. Intern. Med, 127, 10, 1997, p. 910-7.
  6. ↑ Gordon PR, Senf J «Is the annual complete physical examination necessary?». Arch Intern. Med, 159, 1999, p. 909-10. DOI: 10.1001/archinte.159.9.909.
  7. ↑ Charap MH «The periodic health examination: genesis of a myth». Ann. Intern. Med, 95, 1981, p. 733-5.
  8. ↑ Davis AB «Life insurance and the physical examination: a chapter in the rise of American medical technology». Bull Hist Med, 55, 1981, p. 392-406.
  9. ↑ Jureidini R, White K «Life insurance, the medical examination and cultural values». J Hist Sociol, 13, 2000, p. 190-214. DOI: 10.1111/1467-6443.00113.
  10. ↑ Boulware LI, Marinopoulos S, Phillips KA, et al. (February 2007). "Systematic review: the value of the periodic health evaluation". Ann. Intern. Mid 146 (4): 289-300.
  11. ↑ Olsen DM, Kane RL, Proctor PH «A controlled trial of multiphasic screening». N. Engl. J. Med, 294, 17, 1976, p. 925-30. DOI: 10.1056/NEJM197604222941705.
  12. ↑ Knox EG «Multiphasic screening». Lancet, 2, 1974, p. 1434-6. DOI: 10.1016/S0140-6736(74)90086-5.
  13. ↑ «Gérvas J. Revisions. Acta Sanitària. 2010/09/06.». Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 26 maig 2017].
  14. ↑ «Definició segons el Conveni Col·lectiu de la Construcció de 26 de juliol de 2002. BOE. 2002/08/10; (191)». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 maig 2017].
  15. ↑ «Normativa sobre salut laboral. Ministeri de Sanitat i Política Sanitària. Espanya». Arxivat de l'original el 2017-06-18. [Consulta: 26 maig 2017].

Enllaços externs