Serrànids
Serranidae  | |
|---|---|
 Chromileptes altivelis | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Serranidae Richardson, 1844 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Subfamílies | |
| |
La família dels serrànids (Serranidae) es troba constituïda per peixos costaners agrupats en 555 espècies distribuïdes en 60 gèneres.[1] La vaca serrana (Serranus scriba), el serrà (Serranus cabrilla), l'anfós (Epinephelus guaza) i el dot (Polyprion americanus) en són representants a les costes dels Països Catalans.[2]
Morfologia
- Cos robust i un poc comprimit.
- Cap ben desenvolupat recobert d'escates petites i adherents.
- La boca és bastant ampla amb nombroses i petites dents.
- La mandíbula és prominent.
- Les aletes tenen radis durs.
- L'aleta anal és curta i amb tres radis espinosos.
- La caudal és multiforme.
- Tenen el preopercle dentat d'una forma característica.
- L'opercle té entre una i tres espines.[3]
Reproducció
Ponen ous flotants i moltes espècies són hermafrodites.
Alimentació
Són carnívors voraços i grans depredadors.
Costums
Quan assoleixen una bona mida viuen solitaris i delimiten un terreny de caça.
Hàbitat
Majoritàriament són tropicals (però també abunden a mars de clima temperat), sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també n'hi ha certes espècies d'aigües salabroses i dolces.
Taxonomia
- Subfamília Anthiinae
- Anatolanthias
- Anthias
- Caesioperca
- Caprodon
- Dactylanthias
- Giganthias
- Hemanthias
- Holanthias
- Hypoplectrodes
- Lepidoperca
- Luzonichthys
- Nemanthias
- Odontanthias
- Othos
- Planctanthias
- Plectranthias
- Pronotogrammus
- Pseudanthias
- Rabaulichthys
- Sacura
- Selenanthias
- Serranocirrhitus
- Tosana
- Tosanoides
- Trachypoma
- Subfamília Epinephelinae
- Aethaloperca
- Alphestes
- Anyperodon
- Aulacocephalus
- Cephalopholis
- Cromileptes
- Dermatolepis
- Epinephelides
- Epinephelus
- Gonioplectrus
- Gracila
- Grammistops
- Mycteroperca
- Niphon
- Paranthias
- Plectropomus
- Pogonoperca
- Saloptia
- Triso
- Variola
- Subfamília Grammistinae
- Belonoperca
- Rypticus
- Diploprion
- Aporops
- Pseudogramma
- Suttonia
- Grammistes
- Subfamília Liopropomatinae
- Bathyanthias
- Jeboehlkia
- Liopropoma
- Rainfordia
- Subfamília Serraninae
- Acanthistius
- Bullisichthys
- Centropristis
- Chelidoperca
- Cratinus
- Diplectrum
- Hypoplectrus
- Paralabrax
- Parasphyraenops
- Schultzea
- Serraniculus
- Serranus
- Incertae sedis
- Caesioscorpis
- Hemilutjanus[4]
Referències
- ↑ «Family Details for Serranidae - Sea basses: groupers and fairy basslets» (en anglès). Fishbase. [Consulta: 12 novembre 2019].
- ↑ «Serrànids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Canyelles Ferrà, Xavier. Peixos de les Illes Balears. 1. ed. Mallorca: Editorial Moll, 2000, p. 135 (Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13). ISBN 8427360134.
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquiespècies |
