Sopwith Camel

Infotaula d'aeronauSopwith Camel
Tipusland-based fighter biplane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantSopwith Aviation Company Modifica el valor a Wikidata
Dissenyat perHerbert Smith Modifica el valor a Wikidata
Primer vol22 desembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions2,59 (alçària) m × 571,5 (longitud) cm
Abast485 km Modifica el valor a Wikidata
Sostre de vol6.400 metres Modifica el valor a Wikidata
En serveijuny 1917 Modifica el valor a Wikidata –  gener 1920 Modifica el valor a Wikidata
Úscombat air patrol (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Royal Flying Corps
Royal Naval Air Service (en) Tradueix
   Royal Air Force
   His Majesty's Naval Service (en) Tradueix
   US Navy Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
PropulsorClerget 9B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construïts5.490 Modifica el valor a Wikidata

El Sopwith Camel va ser un caça biplà britànic de la Primera Guerra Mundial dissenyat i construït per la Sopwith Aviation Company.

Història

El Camel va ser dissenyat per Herbert Smith com a successor del Sopwith Pup i el Sopwith Triplane. Era molt maniobrable tot i que difícil de pilotar, el que va provocar la mort de molts pilots en pràctiques però tot i això va destacar com un dels millors caces del moment, amb 1.294 baixes enemigues confirmades (més que cap altra disseny de caça aliat).[1]

El prototip de Camel va aparèixer el desembre de 1916 i fou introduït al front occidental l'any 1917. La primera unitat en rebre els Camel F1 va ser l'esquadró número 4 de la RNAS (Royal Naval Air Service) al que va seguir l'esquadró número 70 del RFC i a finals d'any ja se n'havien entregat 1325 unitats.[1]

El març de 1917 es van fer unes proves amb una versió per vaixell dissenyat per operar des de portaavions o vaixells de guerra, el 2F.1 Aquest model tenia una envergadura lleugerament menor que el F.1 i la seva missió principal era la interceptació de dirigibles. Se'n van fabricar unes 340 unitats però les primeres unitats no van estar disponibles fins a la primavera de 1918.[1]

L'11 d'agost de 1918 un Camel 2F.1 pilotat pel tinent Stuart Culley va destruir el dirigible L.53 sobre el golf de Helgoland. A finals d'octubre de 1918 la Royal Air Force comptava amb 2548 Camel F.1 i 129 2F.1 que ja s'estaven substituint pel Sopwith Snipe. L'últim esquadró de la RAF en utilitzar el Camel en combat va ser el 47 que es va desplegar a Rússia el març de 1919.[1]

Disseny

Es caracteritzava per un fuselatge curt i un motor rotatori potent i pesant, així com 2 metralladores sincronitzades Vickers. Els primers models tenien un motor Clerget 9B de 97 kW o el Bentley BR1 de 112 kW sent substituït posteriorment pel Clerget o Le Rhone 9J de 82 kW.[1]

Cultura popular

En els simuladors de vol existeixen una o més variants del Sopwith Camel, com el simulador de vol de codi obert FlightGear, així com en el sector comercial.[2]

Especificacions (F.1 Camel)

Projecció ortogràfica del Sopwith Camel

Dades de Quest for Performance[3]

Característiques generals

  • Tripulació: 1
  • Longitud: 5,71 m
  • Envergadura: 8,53 m
  • Alçada: 2,59 m
  • Superfície de l'ala 21,46 m²
  • Pes buit: 420 kg
  • Pes carregat: 660 kg
  • Motors: 1× motor rotatiu de 9 cilindres Clerget 9B, 130 hp

Rendiment

  • Velocitat màxima: 185 km/h
  • Velocitat d'entrada en pèrdua: 77 km/h
  • Abast: 485 km(màxim)
  • Sostre de servei: 6.400 m
  • Ràtio d'ascens: 5,5 m/s
  • Càrrega alar: 30,8 kg/m²
  • Potència/pes: 150 W/kg

Armament

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jackson, Robert. La enciclopedia de la aviación (en castellà). Edimat Libros, S.A., 2014, p. 466-467. ISBN 9788497941983. 
  2. ↑ «Sopwith Camel al wiki de FlightGear» (en anglès). Comunitat de FlightGear. [Consulta: 16 juny 2017].
  3. ↑ Loftin, LK, Jr. "Quest for Performance: The Evolution of Modern Aircraft. NASA SP-468". NASA. Retrieved: 22 d'abril de 2006.

Bibliografia

  • Bruce, J.M. "Sopwith Camel: Historic Military Aircraft No 10: Part I." Flight, 22 abril 1955, pp. 527–532.
  • Bruce, J.M. "Sopwith Camel: Historic Military Aircraft No 10: Part II." Flight, 29 abril 1955. pp. 560–563.
  • Clark, Alan. Aces High: The War In The Air Over The Western Front 1914 - 1918. New York: G. P. Putnam's Sons, 1973. ISBN 0-29799-464-6.
  • Ellis, Ken. Wrecks & Relics, 21st edition. Manchester, UK: Crecy Publishing, 2008. ISBN 9-780859-791342.
  • Jackson, A.J. British Civil Aircraft 1919-1972: Volume III. London: Putnam, 1988. ISBN 0-85177-818-6.
  • Ralph, Wayne. Barker VC: The Classic Story of a Legendary First World War Hero. London: Grub Street, 1999. ISBN 1-902304-31-4.
  • Robertson, Bruce. Sopwith: The Man and His Aircraft. London: Harleyford, 1970. ISBN 0-90043-515-1.
  • Sturtivant, Ray and Gordon Page. The Camel File. Tunbridge Wells, Kent, UK: Air-Britain (Historians) Ltd., 1993. ISBN 0-85130-212-2.
  • United States Air Force Museum Guidebook. Wright-Patterson AFB, Ohio: Air Force Museum Foundation,, 1975.
  • Winchester, Jim, ed. "Sopwith Camel." Biplanes, Triplanes and Seaplanes (Aviation Factfile). London: Grange Books plc, 2004. ISBN 1-84013-641-3.

Enllaços externs

  • Sopwith Camel Arxivat 2008-10-12 a Wayback Machine.
  • Imatges del Sopwith Camel a Airliners.net
  • Rus Sopwith