Sweet Rosie O'Grady
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Irving Cummings |
| Protagonistes | Betty Grable Robert Young Adolphe Menjou |
| Director artístic | James Basevi Joseph C. Wright |
| Producció | Twentieth Century Fox |
| Guió | Ken Englund, a partir d'una història de William R. Lipman, Frederick Stephani i Edward Van Every |
| Música | Leigh Harline Charles Henderson Cyril J. Mockridge Herbert W. Spencer (no surt als crèdits) |
| Fotografia | Ernest Palmer |
| Muntatge | Robert L. Simpson |
| Vestuari | René Hubert Sam Benson |
| Distribuïdor | Twentieth Century Fox |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1943 |
| Durada | 74 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | musical |
        | |
Sweet Rosie O'Grady és una pel·lícula musical estatunidenca d'Irving Cummings, estrenada el 1943.
Argument
L'estrella de "music hall" Madeleine Marlowe marxa de Londres compromesa amb el duc de Trippingham per trobar-se quan torna a casa que Samuel A. McGee, periodista de "Police Gazette", ha revelat el seu passat com la reina de "burlesque" Rosie O'Grady. Per revenjar-se, anuncia que Sam en realitat és el seu pretendent real. A canvi, ell publica una cançó sobre Rosie i comença, així, una mena de baralla irlandesa entre tots dos a través del diari d'ell i l'actuació al "show" d'ella.[1]
Repartiment
- Betty Grable: Madeleine Marlowe / Rosie O'Grady
- Robert Young: Sam MacKeever
- Adolphe Menjou: Thomas Moran
- Reginald Gardiner: Charles, Duc de Trippingham
- Virginia Grey: Edna Van Dyke
- Phil Regan: M. Clark
- Sig Ruman: Joe Flugelman
- Alan Dinehart: Arthur Skinner
- Hobart Cavanaugh: Clark
- Frank Orth: Taxista
- Jonathan Hale: M. Fox
Referències
- ↑ «Sweet Rosie O'Grady». The New York Times.
