Thúluth

La Bandera de l'Aràbia Saudita, amb la inscripció de la xahada en thúluth
El nom de Mahoma amb una salat escrita en thúluth

El thúluth (àrab: ثلث, ṯuluṯ, ‘terç’;[1] turc: sülüs) és una varietat de cal·ligrafia àrab que va fer la seva primera aparició al segle xi (segle quart de l'Hègira). Les formes angulars i rectes de l'escriptura cúfica són reemplaçades en aquesta cal·ligrafia per línies corbes i obliqües. En thúluth, un terç de cada lletra té inclinació, d'aquí el nom, «un terç» en àrab. És una cal·ligrafia gran, elegant i cursiva, utilitzada a l'edat mitjana com a decoració per a les mesquites. Diversos estils cal·ligràfics han evolucionat a partir del thúluth mitjançant lleugers canvis en les formes.

El thúluth ha estat utilitzat tradicionalment per escriure les capçaleres de les sures, a l'Alcorà. Algunes de les còpies més antigues de l'Alcorà van ser escrites en thúluth. Altres còpies posteriors van ser escrites utilitzant una combinació de thúluth i naskh o muhaqqaq, mentre que a partir del segle XV es va utilitzar exclusivament la grafia naskh.

Història

Les grans contribucions a l'evolució de la cal·ligrafia thúluth van tenir lloc durant l'Imperi Otomà, en tres etapes successives conegudes com a «revolucions cal·ligràfiques»:

  • La primera revolució va tenir lloc al segle xv i va ser iniciada pel mestre cal·lígraf Şeyh Hamdullah.[2]
  • La segona revolució va ser iniciada pel cal·lígraf otomà Hafiz Osman al segle xvii.[3][4]
  • Finalment, Mehmed Şevkî Efendi, a la fi del segle xix, li va donar a la grafia l'aspecte distintiu que té avui dia.[5][6][7]

Es considera que Mustafa Rakim Efendi fou el cal·lígraf que va dur el thúluth al seu cim més alt, tot establint un estàndard per a la cal·ligrafia otomana que mai no hauria estat superat.[8]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "ثلث". ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. ↑ «Hüseyin Kutlu: Hat sanatı kalemi şevk edebilmektir - Kalem Güzeli». Arxivat de l'original el 2008-12-08. [Consulta: 11 octubre 2014].
  3. ↑ Kitap Sanatı
  4. ↑ Ali, Wijdan. "From the Literal to the Spiritual: The Development of Prophet Muhammad s Portrayal from 13th Century Ilkhanid Miniatures to 17th Century Ottoman Art Arxivat 2004-12-03 a Wayback Machine.". In Proceedings of the 11th International Congress of Turkish Art, eds. M. Kiel, N. Landman, and H. Theunissen. No 7, 1-24. Utrecht, The Netherlands, agost 23-28, 1999, p. 7
  5. ↑ Mehmed Şevki Efendi «Sanat Tarihi»
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.bilgininadresi.net/Madde/9375/Mehmed-Şevki-Efendi-(M/1887) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Türk Ýslam Sanatlarý - Tezyini Sanatlar». Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 28 octubre 2014].
  8. ↑ of Ottoman Calligraphy: Rakim: 'Mustafa Rakim "(1757 - 1826) :: abril :: 2006 [Enllaç no actiu]