Tursiops erebennus

Infotaula d'ésser viuTursiops erebennus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaDelphinidae
GènereTursiops
EspècieTursiops erebennus Modifica el valor a Wikidata
Cope, 1865

Tursiops erebennus és una espècie de cetaci de la família dels delfínids que habita les aigües costaneres de l'est dels Estats Units. Anteriorment era considerat una variant litoral del dofí mular (T. truncatus).

Taxonomia

Edward Drinker Cope descrigué Delphinus erebennus el 1865. L'espècimen tipus havia quedat atrapat en una xarxa d'encerclament a Red Bank (Nova Jersey). Cope identificà diverses diferències físiques entre D. erebennus i D. tursio (actualment T. truncatus), incloent-hi la menor mida i el menor nombre de vèrtebres i de costelles del primer.[1] Tanmateix, T. erebennus fou sinonimitzat amb T. truncatus més endavant. Els estudis i les avaluacions dels recursos pesquers distingien dos ecotips de T. truncatus: un de litoral i un d'alta mar. Les anàlisis genètiques suggeriren que l'ecotip litoral era genèticament distint.[2] Costa et al. (2022) compararen la morfologia, l'ADN mitocondrial i l'ADN nuclear dels ecotips litoral i d'alta mar a l'oest de l'Atlàntic nord. Trobaren diferències importants i una divergència evolutiva considerable, cosa que els dugué a la conclusió que calia mantenir l'ecotip d'alta mar en el si de T. truncatus i recuperar T. erebennus com a nom científic del tipus litoral.[3]

Cope no explicà l'elecció de l'epítet específic erebennus en la seva descripció del dofí el 1865. Sí que esmentà que l'espècimen tipus tenia una coloració fosca, així que hom ha plantejat la possibilitat que el nom tingui a veure amb l'Èreb, la deïtat primordial de la foscor en la mitologia grega.[3] Costa et al. proposaren Tamanend's bottlenose dolphin com a nom vernacle de l'espècie en anglès, en referències a Tamenend, cap del Clan de la Tortuga de la nació lenape. Per elegir el nom vernacle, Costa et al. consultaren la Nació Tribal Lenni-Lenape de Nanticoke, els descendents dels habitants originals de la zona on es recollí l'holotip.[3]

La Societat de Mastologia Marina acceptà T. erebennus com a espècie a part el 2023.[4]

Distribució

No es coneix amb certesa la distribució de T. erebennus. Se sap que habiten aigües litorals, incloent-hi badies i estuaris, a l'est dels Estats Units, des de Nova York fins a Florida. A més a més, estan relacionats genèticament amb poblacions litorals de dofins mulars al mar Carib i el golf de Mèxic,[3] on podria ser que també visquessin. Calen estudis addicionals per determinar si les poblacions litorals del Carib i el golf de Mèxic pertanyen a T. erebennus.[4]

Referències

  1. Code, E. D. «Second Contribution to a History of the Delphinidæ» (en anglès). Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 17, 5, 1865, pàg. 278-281.
  2. «Bottlenose Dolphin (Tursiops truncatus): Western North Atlantic Offshore Stock» (en anglès). [Consulta: 3 agost 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Costa, Ana; McFee, Wayne; Wilcox, Lynsey; Archer, Frederick; Rosel, Patricia «The common bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) ecotypes of the western North Atlantic revisited: an integrative taxonomic investigation supports the presence of distinct species» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, 196, 4, 2022, pàg. 1.608-1.636. DOI: 10.1093/zoolinnean/zlac025.
  4. 4,0 4,1 «List of Marine Mammal Species and Subspecies» (en anglès). Societat de Mastologia Marina, juny 2023.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
GBIF