Vamp

La vamp (substantiu que prové de la paraula vampir) és un dels arquetips principals que s'utilitzaven per a representar les dones i la seva sexualitat en el cinema. Tot i iniciar-se al període mut de principis del segle passat, aquest arquetip no entén de etapes i per tant seguirà apareixent a les pel·lícules de l'etapa sonora, juntament amb un altre arquetip que en certa manera segueix les mateixes línies que la vamp, però que potser és més conegut, com és l'arquetip de femme fatale.

Estructura de Hollywood i el feminisme

Essencialment, "Hollywood es una institució orientada envers la producció de la ideologia patriarcal i un poderós portador de idees i valors"[1] i per tant, és un factor que, essent un dels més influenciadors sobre el comportament i la conducta de la nostra societat, es mou completament per vies capitalistes que només porten a la promoció de valors patriarcals i heteronormatius.

D'altra banda, d'acord amb Simone de Beauvoir, "el coneixement patriarcal construeix implacablement la idea de dona com a projecció de fantasies i ansietats masculines, de l'alteritat falocèntrica i la falta masculina. El que és més, aquests ideals es tradueixen en mites virils de l'inabastable, de la bellesa ideal i la perfecció, de la Mort i l'abjecció".[1] Conseqüentment, la mirada masculina, capitalista, patriarcal i heteronormativa que impera a la nostra societat, es trasllada a l'àmbit cinematogàfic, tal com deien les crítiques i estudioses cinematogràfiques de la segona onada del feminisme que consideraven que "tant el cinema com els mitjans de comunicació en general, construeixen les dones com objectes sexuals i pel que reflecteixen actituds socials reals, opions, valors culturals i mites patriarcals".[1]

Aquesta concepció de la dona al cinema porta a la seva idealització com diu Rosen, "encara (l'estrella) està sent forçada a representar fantasies de les pantalles fora d'elles, les dones tras una icona disputen i subverteixen el que la seva imatge exemplifica per revelar contradicció"[1] i això es pot connectar directament amb la teoria de Christine Gledhill sobre les estrelles cinematogràfiques. Segons Gledhill, la 'imatge' d'una estrella és una primera entitat formada per tres entitats més: la 'persona real', els 'personatges' i la seva 'persona'; resultat en un total de quatre entitats o identitats que formen una estrella cinematogràfica.

  • Persona real: el lloc d'amorfos i atributs corporals cambiants, instints, impulsos psíquics i experiències.
  • Personatges: elements relativament formats i fixats per convencions ficcionals i estereotipades.
  • Persona: una forma de vida privada en una forma pública i emblemàtica, basant-se en tipus socials generals i papers generals cinematogràfics, mentre recull l'autenticitat derivada de la impresivilitat de la persona real.
  • Imatge: és un element escindit de la 'persona' i els personatges, ambdós condensant i dispersant desitjos, significats, valors i estils que són actuals en la curltura. La imatge és un conglomerat de la seva propia personalitat, els personatges que han interpretat i la publicitat que han rebut aquestes estrelles.[2]

Per tant, en la representació de les dones a la ficció, els personatges recaurien en els arquetips.

Història

L'arquetip de vamp sorgeix al primer quart del segle xx, la base del qual és, en part, Dràcula de Bram Stoker ja que els comportaments d'aquests personatges son equiparables als d'un vampir.[3] Inicialment, igual que la femme fatale, sorgeix com a contramodel a la dona victoriana i amb la intenció de regular la sexualitat femenina, essencialment la funció de tots els arquetips femenins cinematogràfics.[4]

Les vamps són "dones que es serveixen del seu atractiu sexual per explotar econòmicament els homes", a causa d'aquesta voluntat econòmica solen representar-se amb una gran quantitat de joies i una aparença bastant cuidada, encara que tirant més cap a la tenebrositat visible al llarg de les pel·lícules.[4]

Igual que les femmes fatales, les vamp són una amenaça per a la masculinitat que pretenen "embruixar" al personatge masculí de la pel·lícula per a que quedi "aturdit" i per tant no pugui pensar per ell mateix, i caure així en la manipulació de la vamp o la femme fatale.

Finalment, l'heroi descobreix la manipulació de la qual ha estat víctima i com aquesta l'havia eclipsat i dominat en tots els aspectes, i per tant, com és suficientment poderosa per subvertir els rols de poder que han estat assignats, ha de ser eliminada.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 McCabe, Janet. Feminist Film Studies: Writing the Woman into Cinema. (en anglès). Londres: Wallflower Press, 2004. 
  2. Chaudhuri, Shohini. Feminist Film Theorists: Laura Mulvey, Kaja Silverman, Teresa de Lauretis, Barbara Creed (en anglès). Oxford: Routledge, 2006. 
  3. «La vamp. Mito y mujer en el cine I». [Consulta: 25 gener 2021].
  4. 4,0 4,1 «Femme fatale, vamp, flapper y otros estereotipos de la mujer en el cine mudo» (en espanyol europeu), 10-10-2016. [Consulta: 25 gener 2021].
  5. Kaplan, E. Ann. Las mujeres y el cine: a ambos lados de la cámara. Madrid: Ediciones Cátedra, 1998.