Emilio Sala Cortés

Emilio Sala Cortés
Información personal
Nacimiento 22 de febrero de 1841 Ver y modificar los datos en Wikidata
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 7 de junio de 1920 Ver y modificar los datos en Wikidata (79 años)
La Garriga (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Arquitecto Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimiento Modernismo Ver y modificar los datos en Wikidata
[editar datos en Wikidata]

Emilio Sala Cortés (en catalán: Emili Sala i Cortés) (Barcelona, 22 de febrero de 1841 - la Garriga, 7 de junio de 1921) fue un arquitecto español.

Trayectoria

Estudió en la Escuela de Arquitectura de Barcelona, donde se tituló en 1876, y donde más tarde fue profesor. Fue uno de los maestros de Gaudí, al que empleó ocasionalmente como delineante. Sala fue el constructor de la casa Batlló (1875-1877), que posteriormente reformó Gaudí.[1]

Además, fue autor, entre otras obras, de la reconstrucción del campanario de Santa María de Junqueras (1879, con Jeroni Granell),[1]​ la casa Elizalde (1885),[2]​ la casa Emília Carles (actual Hotel Duques de Bergara, 1898)[1]​ y la casa Ramon Servent (1911),[3]​ en Barcelona; la sepultura Farreras Framis[4]​ y el panteón de la familia Amatller en el cementerio de Montjuïc;[5]​ el palacio Tolrà (1890),[1]​ la iglesia de San Esteban (1885-1892, con Joan Martorell),[6]​ y las Escuelas del Patronato Tolrà (1895),[7]​ en Castellar del Vallés; las Escuelas Ribas en Rubí (1912-1915);[8]​ la casa Mercè Pla (1886),[9]​ la casa Sala (1888, vivienda propia)[10]​ y el panteón de la familia Fargas en La Garriga.[3]

  • Casa Elizalde.
    Casa Elizalde.
  • Palacio Tolrà, Castellar del Vallés.
    Palacio Tolrà, Castellar del Vallés.
  • Iglesia de San Esteban, Castellar del Vallés.
    Iglesia de San Esteban, Castellar del Vallés.
  • Escuelas Ribas, Rubí.
    Escuelas Ribas, Rubí.

Referencias

  1. a b c d AA.VV., 2015, p. 77.
  2. Barral i Altet et al., Jornet, p. 179.
  3. a b AA.VV., 2015, p. 78.
  4. «Sepultura Francesc Farreras (Barcelona - Cementiri de Montjuïc - Barcelonès)» (en catalán). Consultado el 15 de noviembre de 2016. 
  5. «Panteó Amatller (Barcelona - Cementiri de Montjuïc - Barcelonès)» (en catalán). Consultado el 15 de noviembre de 2016. 
  6. Barral i Altet et al., Jornet, p. 375.
  7. Barral i Altet et al., Jornet, p. 377.
  8. Barral i Altet et al., Jornet, p. 662.
  9. Barral i Altet et al., Jornet, p. 466.
  10. Barral i Altet et al., Jornet, p. 467.

Bibliografía

  • AA.VV. (2015). La Mansana de la Discòrdia. Barcelona: Grup de Recerca Emergent Història, Arquitectura i Disseny, Universitat Internacional de Catalunya. ISBN 978-84-608-2168-7. 
  • Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria (2000). Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1 (en catalán). Barcelona: Pòrtic. ISBN 84-7306-947-1. 
Control de autoridades
  • Proyectos Wikimedia
  • Wd Datos: Q2880123
  • Commonscat Multimedia: Emilio Sala Cortés / Q2880123

  • Wd Datos: Q2880123
  • Commonscat Multimedia: Emilio Sala Cortés / Q2880123