Aragonès central

Aragonès central

Aragonés central
Tipus	grup de dialectes
Dialecte de	aragonès
Ús
Oficial a	Aragó
Autòcton de	Aragó (Província d'Osca) (Sobrarb) (Alt Gállego)
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès
Codis
Glottolog	cent1317
Linguist List	arg-cen

L'aragonès central o bloc central és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'occidental, l'oriental i el meridional) que es parla aproximadament al nord-est de l'Alt Gállego i l'oest i centre del Sobrarb. Destaquen llocs com els Panticosa, Broto, Aïnsa i Belsa.^[1]

Fonètica

Conserva la fonètica de l'aragonès pirinenc preliterari:

• Existeixen focus de conservació del diftong -ia- derivat de la I curta llatina (fiastas, suarde, etc) i casos aïllats fora d'aquests focus.
• Les oclusives sordes intervocàliques llatines P, T, K, es conserven en molts més casos que en l'aragonès general: capeza, saper, crapa, lupo, escopallo, foricar, afocar, taleca, focaza, borruca, fornica, ayutar, fusata, xata, recutir, recatiar, empreñatuara. Això dona en la morfologia participis en -ato i -ito.
• Sonorització darrere de líquida: les sonores que van darrere de líquida N, R s'ensordeixen sobretot en el sector Torla-Ordesa-Brollo-Vió-La Solana-Tena.
  • Grup -MP- > -mb-:
    • Cambio en Panticosa, Torla-Ordesa, Oto, Brollo, Broma, Fanlo, Buisan, Yosa.
    • Tramba en Torla-Ordesa.
    • Embolla: butllofa (molt estès)
  • Grup -NT- > -nd-:
    • Planda i Punda en Vió i Panticosa.
    • Candal, Sendir, Fuande, Puande, Undar, només en Vió.
  • Grup -NK- > -ng-:
    • Blango, Bango, Chungo, Barrango, Palanga
    • Zingüenda (Panticosa).
  • Grup -LT- > -ld-:
    • Aldo, Buldorín, Saldo, Suarde, Sangardana
  • Grup -RT- > -rd-:
    • Chordica/Xordica (molt estès)
  • Grup -LP- > -lb-
    • Tauba (de Talpa, a Sallent de Gállego)
  • Grup -RK- > -rg-:
    • Forgancha

Morfologia

En el sector central trobem en molts llocs l'article ro, ra, ros, ras com a forma posvocálica de l'article aragonès general o, a, us, as. També ho trobem en un text antic procedent de Sobrarb que estava en llatí però tenia formes romanços: ero kabalo, era espata (la l representava de vegades una ll o una l geminada). Coincideix amb les formes gascones de l'altre costat dels Pirineus.

Es emplean participis en -ato, -ito, considerats més propers a la fonètica aragonesa. No obstant això, en algunes zones coexisteixen amb -au, -iu que tendeixen a predominar, i també han fet que es perdin els primers.

Situació dins de l'aragonès

L'aragonès central és un bloc dialectal que engloba diferents varietats regionals, les quals es poden subclasificar al seu torn en centre-occidental i centre-oriental. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Hi ha continuïtat entre les varietats dialectals properes, que presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.

Dins del centre-occidental es troben d'oest a aquest aproximadament: tensí (amb el panticut), aragonès de la terra de Biescas, de la vall d'Acumuer, de Ballibasa i de Sobrepuerto. Dins del centre-oriental es troben d'oest a aquest aproximadament: aragonès de la ribera de Fiscal, bergotès, de la vall de Vió, de la vall de Puértolas, de la vall de Tella, belsetano i de Sierra Ferrara.

Bloc occidental Ansotà Aragonès d'Echo (Cheso en aragonès) Aragüés Aisí (Aisino en aragonès) Jaquès (Chaqués en aragonès)	Bloc central Aragonès centre-occidental Tensí Panticut Serrablès/Sarrablès (Sarrablo aragonès / Serrablo cast) Aragonès de la terra de Biescas (de Biescas) Aragonès de la Vall d'Acumuer (de la Vall d'Acumuer) Aragonès de la Vall de Basa (de Vallibasa) Aragonès de Sobrepuerto (de Sobrepuerto) Aragonès centro-oriental Belsetà Bergotès Aragonès de la Ribera de Fiscal (de Ribera de Fiscal) Aragonès de la vall de Vió (de la Vall de Vió) Aragonès de la vall de Pórtoles (de Pórtoles) Aragonès de la vall de Tella Aragonès de Serra Ferrera	Bloc oriental Aragonès ribagorçà Benasquès o Alt-Ribagorçà Gistaví Fovà (de la Fova) Mig-Ribagorçà Baix-Ribagorçà Grausí Estadellà Fonts
Bloc meridional Aragonès d'Aierbe (d'Aierbe) Somontès (de Somontà de Barbastre) Navalès Aragonès del Sobrarb (de Sobrarb)		Dialectes de transició Castellà aragonès El benasquès és considerat també de transició amb el català. Tots els fronterers amb la Franja de Ponent són de transició amb el català.

Referències

Bibliografia

• (castellà) Francho Chabier Nagore Laín. El Aragonés Hoy. Ibercaja y Consello d'a Fabla Aragonesa, 1989.
• (castellà) Anchel Conte et al. El aragonés: identidad y problemática de una lengua. Colección Aragón. Librería general.
• (castellà) Chabier Tomás Arias. El aragonés del biello Sobrarbe. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1999. ISBN 84-8127-095-4