Aragonès gistaví

Aragonès gistaví

Chistabín
Tipus	dialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès oriental

L'Aragonès gistaví o simplement gistaví (chistabín en aragonés) és la varietat dialectal de l'aragonès que es parla al poble de Gistaín a la vall de Gistau a Osca, als pobles de: Gistaín, San Chuan de Plan, Plan, Saraviello i La Comuna (Sin, Senyès i Serveto). És una de les varietats de l'aragonès més arcaïtzada i menys castellanitzades. Marca la separació dels dialectes orientals amb els dialectes centrals. Fa de transició entre el belsetà i el benasquès.^[1]

Sintaxi

Fa concordança amb el participi o complement directe:^[2]

• Las vacas las han comidas.
• Es he vistos.

Morfologia

A una part del dialecte: a Plan, Sant Juan de Plan i Gistau es fa servir la el passat perifràstic com en ribagorçà de la següent manera:

• yo voi fer(e)
• tu vas fer(e)
• el va fer(e)
• nusatros vom* fer(e)
• vusatros voz fer(e)
• els van fer(e)

*la m de la primera persona del plural s'ha anat tornant n progressivament.

La resta del dialecte fan servir el passat simple, com en belsetan:

• yo fayé
• tu fayés
• el fayó
• nusatros fayem
• vusatros fayez
• els fayon

Referències

Enllaços externs

• PARAL·LELISMES LÈXICS EN ARAGONÈS XISTAVÍ I CATALÀ: PRÉSTEC O FENOMEN DE CONTÍNUUM?, Brian Mott