Carme Laura Gil i Miró
 Carme Laura Gil al Museu d'Història de Catalunya (2001)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1935 (88/89 anys) Benissanet (Ribera d'Ebre) |
 Diputada al Parlament de Catalunya | |
| 9 desembre 2003 – 8 setembre 2006 | |
 Consellera d'Ensenyament | |
| 29 novembre 1999 – 20 desembre 2003 ← Xavier Hernández i Moreno – Josep Bargalló i Valls → | |
 Diputada al Congrés dels Diputats | |
| 21 març 1996 – 29 novembre 1999 – Maria Josep Atienza i Guerrero → Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electa a: eleccions generals espanyoles de 1996 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | política, professora d'universitat, filòloga |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya |
| Participà en | |
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
Carme Laura Gil i Miró (Benissanet, Ribera d'Ebre, 1935) és una filòloga i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII Legislatura i al Congrés dels Diputats en la VI Legislatura.
Biografia
Llicenciada en filologia clàssica, ha estat catedràtica de llatí a l'Institut Joan Maragall de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. Militant de CDC, el 1980 fou nomenada directora general de batxillerat. De 1981 a 1994 fou directora general de Batxillerat, de Professorat i Centres i de Planificació escolar del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. I de 1994 a 1996 fou comissària responsable del Museu d'Història de Catalunya.[1]
A les eleccions generals espanyoles de 1996 fou escollida diputada per la circumscripció de Barcelona per CiU, on es destacà per votar a favor de la despenalització de l'avortament,[2] i fou vocal suplent de la Diputació Permanent[3] però deixà l'escó el 1999 quan fou nomenada Consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins al 2003.
Fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. De 2003 a 2006 ha estat presidenta de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials i de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Des del maig de 2006 manté actiu el seu blog Coc Ràpid, on no s'ha estalviat crítiques als dirigents de CiU, especialment a Josep Antoni Duran Lleida, o al Govern per alguna de les seves mesures més discutides.[4]
Referències
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 152
- ↑ El País, 9-12-1999
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Primera. Crea't Edicions, Juny de 2014, p. 73 i 189. ISBN 978-84-942772-0-7 [Consulta: 29 març 2015]. Arxivat 2015-03-27 a Wayback Machine.
Enllaços externs
- Coc Ràpid, blog personal
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedida per: Xavier Hernández i Moreno | Consellera d'Educació 1999-2003 | Succeïda per: Josep Bargalló i Valls |
1977-1980: Pere Pi-Sunyer · 1980-1984: Joan Guitart · 1988-1992: Josep Laporte · 1992-1996: Joan M. Pujals · 1996-1999: Xavier Hernàndez · 1999-2003: Carme Laura Gil · 2003-2004 : Josep Bargalló · 2004-2006: Marta Cid · 2006: Joan Manuel del Pozo · 2006-2010: Ernest Maragall · 2010-2016: Irene Rigau · 2016-2017: Meritxell Ruiz · 2017: Clara Ponsatí · 2018-act.: Josep Bargalló |  | |
De 1977 a 1980: Conselleria d'Ensenyament i Cultura. Del 1980 a 2003: Conselleria d'Ensenyament. Del 2003 a 2006: Conselleria d'Educació. 2006: Conselleria d'Educació i Universitats. Del 2006 a 2010: Conselleria d'Educació. | ||
| President | |
|---|---|
| Conseller en Cap | |
| Consellers | Xavier Trias / Joaquim Triadú (Presidència) • Josep Antoni Duran i Lleida / Núria de Gispert / Josep Maria Pelegrí (Governació i Relacions Institucionals) • Núria de Gispert / Josep Delfí Guàrdia (Justícia) • Xavier Pomés (Interior) • Núria de Gispert (Justícia i Interior) • Eduard Rius / Xavier Pomés (Sanitat i Seguretat Social) • Artur Mas / Francesc Homs (Economia i Finances) • Antoni Subirà (Indústria, Comerç, Turisme) • Lluís Franco (Treball) • Antoni Fernández (Treball, Indústria, Comerç, Turisme) • Carme Laura Gil (Ensenyament) • Andreu Mas-Colell (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) • Jordi Vilajoana (Cultura) • Irene Rigau (Benestar Social) • Pere Macias / Felip Puig (Política Territorial i Obres Públiques) • Felip Puig / Ramon Espadaler (Medi Ambient) • Josep Grau (Agricultura, Ramaderia i Pesca) |
