Pere Macias i Arau
  | |
| Nom original | (ca) Pere Macias |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 juny 1956 (67 anys) Olot (Garrotxa) |
| 1r President Fundació EuroPace | |
| 2019 – | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 5 desembre 2011 – 13 gener 2016 Legislatura: desena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Congrés dels Diputats de 2011 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 27 març 2008 – 13 desembre 2011 Legislatura: novena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Congrés dels Diputats de 2008 | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 21 desembre 2006 – 31 març 2008 Nomenat per: Parlament de Catalunya | |
| 1r President Fundació Cercle d’Infraestructures | |
| 2004 – 2021 – Santi Vila i Vicente → | |
| Senador al Senat espanyol | |
| 29 desembre 2003 – 20 gener 2004 Nomenat per: Parlament de Catalunya | |
 Conseller de Política Territorial i Obres Públiques | |
| 30 juliol 1997 – 20 novembre 2001 ← Artur Mas i Gavarró – Felip Puig i Godes → | |
| President Autoritat del Transport Metropolità | |
| 1997 – 2001 | |
| 2n Conseller de Medi Ambient | |
| 7 juny 1996 – 30 juliol 1997 ← Albert Vilalta i González – Joan Ignasi Puigdollers i Noblom → | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 5 desembre 1995 – 8 setembre 2006 | |
| President de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques | |
| 1995 – 1996 ← Juli Sanclimens i Genescà – Josep Grau i Seris → | |
 President de la Diputació de Girona | |
| 7 octubre 1994 – 20 juny 1996 ← Josep Arnau i Figuerola – Frederic Suñer i Casadevall → | |
 Batlle d'Olot | |
| març 1984 – 22 març 1996 ← Arcadi Calzada i Salavedra | |
| Regidor de l'Ajuntament d'Olot | |
| 1983 – 1984 Electe a: eleccions municipals espanyoles de 1983 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | polític, enginyer de camins, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya (1977–2016) |
| Família | |
| Cònjuge | Assumpta Farran i Poca |
| Germans | Miquel Macias Arau |
 | |
Pere Macias i Arau (Olot, 14 de juny de 1956), és un enginyer i polític català. Doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya, és expert en infraestructures i mobilitat. Ha ocupat diversos càrrecs institucionals, com el d'Alcalde d'Olot, President de la Diputació de Girona, diputat al Parlament de Catalunya, Conseller de Medi Ambient i de Territori, Diputat al Congrés dels Diputats i Senador. Entre 2018 i 2023 fou el coordinador de Rodalies a Catalunya,[1] i des de novembre de 2023 és el comissionat de la Generalitat de Catalunya pel traspàs de Rodalies.[2]
Biografia i trajectòria política
Pere Macias és enginyer de camins, canals i ports i professor titular en excedència a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Etapa Garrotxina
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1977, va entrar en política el 1983, com a regidor de CiU a Olot. Un any després, el llavors alcalde Arcadi Calzada va deixar el càrrec per presidir la diputació i Macias esdevingué Alcalde d'Olot.[3] Va ser alcalde d'Olot entre juny de 1984 fins al 1996. Durant el seu període com alcalde va impulsar la creació dels Túnels de Bracons, així com la variant per Castellfollit de la Roca.[4][5] També promogué el canvi de seu de l'Ajuntament d'un edifici del carrer major d'Olot a Can Joanetes i convertir l'antic ajuntament en l'actual Biblioteca Marià Vayreda.[6]
Fou vicepresident de la Diputació de Girona entre 1987 i 1994 i President de la mateixa des de l'octubre del mateix any fins al juny de 1996.[7] Del 1995 fins al juliol de 1996 fou president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.[8]
Etapa al Parlament i al Govern
Macias va ser el cap de llista per a la demarcació de Girona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 1995 i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Va ser nomenat Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, substituint a Albert Vilalta i González en la reestructuració del govern que hi va haver al 7 de juny de 1996. Com a conseller de medi ambient va promoure la creació de l'ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua.[9][10]
Va exercir aquest càrrec fins al 30 de juliol de 1997, quan va passar a ocupar la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques substituint a Artur Mas. Durant aquest període va promoure les lleis d'urbanisme i la llei de mobilitat, i va establir acords de col·laboració entre l'Administració de l'Estat i ajuntaments catalans per fer possible la construcció d'una tercera pista i una nova terminal de l’Aeroport del Prat, l’ampliació del Port de Barcelona i tancar el traçat de l'alta velocitat al seu pas per Catalunya.
Va exercir aquest càrrec fins al 21 de novembre de 2001, quan el va substituir Felip Puig.
Durant aquest període també fou President de l’Autoritat del Transport Metropolità de l'Àrea de Barcelona, des d'on va impulsar la integració tarifària, el Pla director que va conceptualitzar el Trambaix, el Trambesòs i la construcció de la Línia 9 de Metro de Barcelona.
Etapa al Congrés i al Senat
El desembre de 2001 va ser nomenat Secretari General Adjunt de la Federació de Convergència i Unió i el gener de 2002 va ser nomenat Secretari General Adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. Va ser el Portaveu de CiU al Senat espanyol.[11]
A les eleccions generals espanyoles de l'any 2008 va ser el número dos de la candidatura de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats per Barcelona, darrere de Josep Antoni Duran i Lleida.[12] Durant aquest període fou President de la Comissió d’Habitatge en la legislatura.
Fou elegit diputat novament a les eleccions generals espanyoles de 2011,[13] sent president de la Comissió de Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible del Congrés.
El 14 d'octubre de 2015 va anunciar que deixava l'activitat política per afavorir la renovació al partit.[14]
Coordinador de Rodalies
L'abril de 2016 va ser nomenat director tècnic del projecte de la connexió dels dos tramvies de la ciutat de Barcelona, dins del govern d'Ada Colau, donada la seva experiència i com antic impulsor de la re-introducció del tramvia a la ciutat.[1]
El setembre de 2018 José Luis Ábalos,[15] Ministre de Foment del govern de Pedro Sánchez va nomenar-lo coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya, depenent d'ADIF.[16] Durant el seu mandat com a coordinador de rodalies s'ha iniciat el desdoblament de la R3, s'han reiniciat les obres de l'Estació de La Sagrera i el tren a l'aeroport del Prat.
El novembre del 2023 Macias fou nomenat comissionat de la Generalitat pel traspàs de rodalies, amb l'encàrrec de pilotar el traspàs integral dels serveis ferroviaris de Catalunya amb el Ministeri de Transport, en compliment del pacte d'investidura entre el PSOE i ERC.[17]
Està casat amb Assumpta Farran i Poca.[18]
Premis i reconeixements[19]
- Medalla Ildelfons Cerdà del Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya, 1998
- Medalla d’Honor del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, 2007
- Medalla d’Or de la Diputació de Girona
- Medalla d’Or de la Associació Catalana de Municipis
- Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. Veneçuela, 1998
- Placa de la Orden Civil al Mérito Postal, 2011
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Pere Macias: “El traspàs de Rodalies del 2010 no es va completar per l’Operació Catalunya”», 25-06-2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «El govern fitxa Pere Macias per al comissionat sobre el traspàs de Rodalia». [Consulta: 26 novembre 2023].
- ↑ «Pere Macias Exalcalde d'Olot i diputat al Congrés per CiU - 19 maig 2011». [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «VilaWeb - El Punt». [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «Quan La Vola de Sant Pere acollia cimeres per la Vic-Olot». [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ valeri, olot | Xavier. «Macias farà de guia als edificis dels temps de la seva alcaldia», 21-10-2015. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «Pere Macias i Arau». www.convergencia.cat. Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 19 març 2008].
- ↑ p.e, girona |. «D'Olot a Madrid en 30 anys», 15-10-2015. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ Folch, Jordi Salvadó i. «14 de gener, Pere Macias, al Bon dia Tarragona», 16-01-2022. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «DECRET 218/1999, de 27 de juliol, de modificació del Decret 125/1999, de 4 de maig, d'aprovació dels Estatuts de l'Agència Catalana de l'Aigua.». DOGC, 27-07-1999. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «Pere Macias anirà de número 2 de CiU al Congrés». www.3cat24.cat. [Consulta: 19 març 2008].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Colau fitxa Pere Macias per liderar la connexió del tramvia per la Diagonal». NacióDigital.
- ↑ «Pere Macias: "Cercanías es, en estos momentos, un instrumento de confrontación política"» (en espanyol europeu), 13-05-2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ EFE «Foment fitxa Pere Macias per coordinar Rodalies a Catalunya». EL PAÍS, 12-09-2018.
- ↑ NacióDigital. «El Govern fitxa Pere Macias com a comissionat pel traspàs de Rodalies». [Consulta: 26 novembre 2023].
- ↑ «Lo que oculta el cese del consejero Baiget: las parejas que se la juegan con el 'procés'» (en castellà), 08-07-2017. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ «Pere Macias Arau, doctor en Enginyeria de Camins». [Consulta: 7 novembre 2023].
 Senadors catalans de la Setena Legislatura (2000 - 2004) | ||
|---|---|---|
| Barcelona |  | |
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | Lluís Armet i Coma · Assumpta Baig i Torras · Carles Josep Bonet i Revés · Jaume Bosch i Mestres · Jordi Casas i Bedós · Marià Curto i Forés · Montserrat Duch i Plana · Ramon Espasa i Oliver · Alberto Fernández Díaz · Rafael Luna i Vivas · Pere Macias i Arau · Josep Piqué i Camps · Joan Maria Roig i Grau · Domènec Sesmilo i Rius · Joan Horaci Simó i Burgués | |
← VI Legislatura •••• VIII Legislatura → | ||
| Senadors catalans de la Vuitena Legislatura (2004 - 2008) | ||
|---|---|---|
| Barcelona |  | |
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
← VII Legislatura •••• IX Legislatura → | ||
1977-1979: Narcís Serra · 1979-1980: Lluís Armet · 1980-1983: Josep Maria Cullell · 1983-1988: Xavier Bigatà · 1988-1993: Joaquim Molins · 1993-1994: Josep Maria Cullell · 1994-1995: Jaume Roma · 1995-1997: Artur Mas · 1997-2001: Pere Macias · 2001-2003: Felip Puig · 2003-2010: Joaquim Nadal · 2010-2012: Lluís Recoder · 2012-2016: Santi Vila · 2016-2017: Josep Rull i Andreu · 2018-act: Damià Calvet |  | |
De 1977 al 2010 Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. De 2010 a l'actualitat: Conselleria de Territori i Sostenibilitat | ||
1991-1996: Albert Vilalta · 1996-1997: Pere Macias · 1997-1999: Joan Ignasi Puigdollers · 1999-2001: Felip Puig · 2001-2003: Ramon Espadaler · 2003-2006: Salvador Milà · 2006-2010: Francesc Baltasar | | |
El 2010 aquest departament es va dissoldre. Les competències de Medi Ambient es varen integrar al Departament d'Agricultura que passa a denominar-se Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; i les d'Habitatge al de Política Territorial i Obres Públiques que passa a denominar-se Departament de Territori i Sostenibilitat | ||
| President | |
|---|---|
| Conseller en Cap | |
| Consellers | Xavier Trias / Joaquim Triadú (Presidència) • Josep Antoni Duran i Lleida / Núria de Gispert / Josep Maria Pelegrí (Governació i Relacions Institucionals) • Núria de Gispert / Josep Delfí Guàrdia (Justícia) • Xavier Pomés (Interior) • Núria de Gispert (Justícia i Interior) • Eduard Rius / Xavier Pomés (Sanitat i Seguretat Social) • Artur Mas / Francesc Homs (Economia i Finances) • Antoni Subirà (Indústria, Comerç, Turisme) • Lluís Franco (Treball) • Antoni Fernández (Treball, Indústria, Comerç, Turisme) • Carme Laura Gil (Ensenyament) • Andreu Mas-Colell (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) • Jordi Vilajoana (Cultura) • Irene Rigau (Benestar Social) • Pere Macias / Felip Puig (Política Territorial i Obres Públiques) • Felip Puig / Ramon Espadaler (Medi Ambient) • Josep Grau (Agricultura, Ramaderia i Pesca) |
| President | |
|---|---|
| Consellers | Xavier Trias (Presidència) • Xavier Pomés (Governació) • Macià Alavedra / Artur Mas (Economia i Finances) • Joan Maria Pujals / Xavier Hernàndez (Ensenyament) • Joan Guitart / Joan Maria Pujals (Cultura) • Eduard Rius (Sanitat i Seguretat Social) • Artur Mas / Pere Macias (Política Territorial i Obres Públiques) • Ignasi Farreres (Treball) • Francesc Xavier Marimon (Agricultura, Ramaderia i Pesca) • Núria de Gispert (Justícia) • Antoni Subirà (Indústria i Energia) • Lluís Alegre (Comerç, Consum i Turisme) • Antoni Subirà (Indústria, Comerç, Turisme) • Antoni Comas (Benestar Social) • Albert Vilalta / Pere Macias / Joan Ignasi Puigdollers (Medi Ambient) |
