Josep Maria Cullell i Nadal

Infotaula de personaJosep Maria Cullell i Nadal
Biografia
Naixement11 desembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
29 abril 1993 – 18 novembre 1994
← Joaquim Molins i AmatJaume Roma i Rodríguez →
Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 13 abril 1993
Legislatura: quarta legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 25 octubre 1989 (renúncia)Jordi Casas-Salat i Fossas →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller d'Economia i Finances
8 juny 1983 – 23 abril 1987
← Jordi Planasdemunt i GubertJosep Manuel Basáñez i Villaluenga →
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
8 maig 1980 – 14 juny 1983
← Lluís Armet i ComaFrancesc Xavier Bigatà i Ribé →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 20 febrer 1980 – Ángel Manuel Perera Calle →

Circumscripció electoral: Barcelona

Tinent d'alcalde Barcelona
1979 –
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1979 –
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, empresari, polític, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1974–1999)
Moviment Socialista de Catalunya (1965–1970) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Maria Cullell i Nadal (Barcelona, 11 de desembre de 1942)[1] és un polític i economista català, un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya.

Trajectòria política

Fins a començaments dels anys setanta va militar al Moviment Socialista de Catalunya, però el 1974 s'integrà en el Grup d'Acció al Servei de Catalunya, amb el qual el 1976 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya.

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegit diputat a les Corts Espanyoles, i a les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou escollit regidor i tinent d'alcalde de Barcelona. Fou membre de la comissió mixta de traspassos Estat-Generalitat, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, elecció que va repetir a les de 1984. Fou conseller de política territorial i obres públiques del 1980 al 1983, i d'economia i finances de 1983 al 1987. Fou membre de la Comissió Mixta de Valoracions de Traspassos de l'Estat a la Generalitat (1977-1984, 1984-1990).

Deixà el càrrec de conseller per a ser cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona de 1987 a 1993 i diputat al Parlament espanyol a les eleccions generals espanyoles de 1989. El 1993 fou nomenat conseller d'obres públiques i urbanisme, però dimití el 1994 acusat de corrupció. El 1999 abandonà els seus càrrecs dins CDC per raons professionals i personals.

Trajectòria personal i professional

És llicenciat en Ciències Empresarials per ESADE, en Ciències Econòmiques per la UAB i doctorat “troisième cycle” per la Universitat de Montpellier. Ha estat professor d'economia política i d'hisenda pública a diferents universitats catalanes.[2]

És membre associat del gabinet jurídic Cullell Associats des de 1995, i ha estat conseller de Fira 2000, TABASA, ACESA,CAA i president de Gestió de Projectes d'Inversió 2007, S.A.[2] El 2003 fou nomenat president de Fira 2000, societat patrimonial responsable de la construcció del recinte firal Montjuïc-2, situat al polígon Pedrosa de l'Hospitalet de Llobregat, càrrec que abandonà el 2004. Actualment és President de TRAMBAIX i TRAMBESÓS.

És assessor econòmic del Vaticà[3] i ha escrit llibres sobre aspectes econòmics i empresarials i ha fet col·laboracions en diferents mitjans de comunicació.[2]

Obres

  • Capitalisme i crisi econòmica (1999)

Referències

  1. «Josep Maria Cullell i Nadal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Perfil de Josep Maria Cullell a CDC[Enllaç no actiu]
  3. «JORNADA "ESPANYA UNA, POLÍTICAMENT I ECLESIALMENT?", Secció: Notícies - Article Nº: 107». esglesiaplural.cat, 09-12-2006. [Consulta: 8 setembre 2011].

Enllaços externs



Càrrecs públics
Precedit per:
Lluís Armet i Coma
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19801983
Succeït per:
Xavier Bigatà i Ribé
Precedit per:
Joaquim Molins i Amat
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19931994
Succeït per:
Jaume Roma i Rodríguez
Precedit per:
Jordi Planasdemunt i Gubert
Conseller d'Economia i Finances
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19831987
Succeït per:
Josep Manuel Basañez i Villaluenga
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Primera Legislatura (1979 - 1982)
Barcelona
Joan Reventós i Carner  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Josep Verde i Aldea  · Luis Fuertes Fuertes  · Eduardo Martín Toval  · Carlos Cigarrán Rodil  · Raimon Obiols i Germà  · Juli Busquets i Bragulat  · Marta Mata i Garriga  · Josep Valentín i Anton  · Rodolf Guerra i Fontana  · Francesc Ramos i Molins  · Francisco Parras i Collado  · Gregorio López Raimundo  · Cipriano García Sánchez  · Jordi Solé i Tura  · Juan Ramos Camarero  · Josep Maria Riera i Mercader  · Eulàlia Vintró Castells  · Miguel Núñez González  · Carles Sentís i Anfruns  · Joaquim Molins i Amat  · Marcel·lí Moreta i Amat  · Anton Cañellas i Balcells  · José María Mesa Parra  · Manuel Torres Izquierdo  · Jordi Pujol i Soley  · Ramón Trías i Fargas  · Miquel Roca i Junyent  · Macià Alavedra i Moner  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Cullell i Nadal  · Heribert Barrera i Costa  · Antoni de Senillosa i Cros  · Xavier Rocha i Rocha  · Carles Gasòliba i Böhm  · Jaume Valls i Ortiz  · Anna Balletbò i Puig  · Pere Jover i Presa  · Salvador Clotas i Cierco  · Antoni Montserrat i Solé · Josep Pujadas Domingo · Joan Rigol i Roig  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Ángel Manuel Perera Calle  · Josep Pi-Sunyer i Cuberta
Tarragona
Lleida
Girona
← Legislatura Constituent •••• II Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Quarta Legislatura (1989 - 1993)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Jordi Solé i Tura  · Maria Dolors Renau i Manén  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Juli Busquets i Bragulat · Joan Marcet i Morera  · Josep Borrell i Fontelles  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Carlos Navarro i Gómez  · Pere Jover i Presa  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Jordi Marsal i Muntalà  · Miquel Roca i Junyent  · Josep Maria Cullell i Nadal  · Francesc Homs i Ferret  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Rafael Hinojosa i Lucena  · Jordi Casas i Bedós  · Maria Eugènia Cuenca i Valero  · José Nicolás de Salas Moreno  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Antoni Casanovas i Brugal  · Pere Baltà i Llopart  · Jorge Fernández Díaz  · Manuel Milián Mestre  · Enric Lacalle i Coll  · Antoni Fernández i Teixidó  · Ramon Espasa i Oliver  · Joan Josep Armet i Coma  · Francesc Baltasar i Albesa  · Santiago Martínez i Saurí  · Santiago Ballesté i Clofent
Tarragona
Lleida
Girona
← III Legislatura •••• V Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
De 1977 al 2010 Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. De 2010 a l'actualitat: Conselleria de Territori i Sostenibilitat
  • Vegeu aquesta plantilla
Quart Govern de Jordi Pujol - IVa legislatura (15 d'abril de 1992 – 10 de gener de 1996)
President
Consellers
Josep Gomis / Maria Eugènia Cuenca / Xavier Pomés (Governació) • Agustí Maria Bassols / Antoni Isac / Núria de Gispert (Justícia) • Antoni Subirà (Indústria i Energia) • Josep Laporte / Joan Maria Pujals (Ensenyament) • Joan Guitart (Cultura) • Macià Alavedra (Economia i Finances) • Joaquim Molins / Josep Maria Cullell / Jaume Roma / Artur Mas (Política Territorial i Obres Públiques) • Xavier Trias (Sanitat i Seguretat Social) • Lluís Alegre (Comerç, Consum i Turisme) • Ignasi Farreres (Treball) • Joan Vallvé / Francesc Xavier Marimon (Agricultura, Ramaderia i Pesca) • Antoni Comas (Benestar Social) • Albert Vilalta (Medi Ambient)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern de Jordi Pujol - IIa legislatura (18 de juny de 1984 – 3 de juliol de 1988)
President
Consellers
Macià Alavedra / Agustí Maria Bassols (Governació) • Agustí Maria Bassols / Joaquim Xicoy (Justícia) • Joan Hortalà / Macià Alavedra (Indústria i Energia) • Joan Guitart (Ensenyament) • Joan Rigol / Joaquim Ferrer (Cultura) • Josep Maria Cullell / Josep Manuel Basáñez (Economia i Finances) • Xavier Bigatà (Política Territorial i Obres Públiques) • Josep Laporte (Sanitat i Seguretat Social) • Francesc Sanuy / Narcís Oliveres / Joaquim Molins (Comerç i Turisme) • Oriol Badia (Treball) • Josep Miró (Agricultura, Ramaderia i Pesca)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern de Jordi Pujol - Ia legislatura (8 de maig de 1980 – 17 de juny de 1984)
President
Consellers
Miquel Coll i Alentorn (Adjunt a la Presidència) • Joan Vidal / Macià Alavedra (Governació) • Ignasi de Gispert / Agustí Maria Bassols (Justícia) • Vicenç Oller (Indústria i Energia) • Joan Guitart (Ensenyament) • Max Cahner (Cultura i Mitjans de Comunicació) • Ramon Trias Fargas / Jordi Planasdemunt / Josep Maria Cullell (Economia i Finances) • Josep Maria Cullell / Xavier Bigatà (Política Territorial i Obres Públiques) • Josep Laporte (Sanitat i Seguretat Social) • Francesc Sanuy (Comerç i Turisme) • Joan Rigol (Treball) • Agustí Carol (Agricultura, Ramaderia i Pesca)
Registres d'autoritat
Bases d'informació