Ignasi de Gispert i Jordà
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1911  Barcelona | ||||||||||||
| Mort | 1998 (86/87 anys) | ||||||||||||
 Conseller de Justícia | |||||||||||||
| 8 de maig de 1980 – 24 d'agost de 1982 | |||||||||||||
← Nou càrrec | |||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Lloc de treball | Barcelona | ||||||||||||
| Ocupació | Jurista | ||||||||||||
| Partit | UDC | ||||||||||||
| Família | |||||||||||||
| Cònjuge | Roser Català i Lloret | ||||||||||||
| Fills | Núria de Gispert i Català. | ||||||||||||
| Pares | Gustau de Gispert i Serra | ||||||||||||
Premis
| |||||||||||||
| |||||||||||||
Ignasi de Gispert i Jordà (Barcelona 3 de novembre de 1911-1998) fou un advocat i jurista català.
Biografia
Es formà en una família cristiana, el 1930 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1932 ingressà al Col·legi d'Advocats de Barcelona. Després de la guerra civil espanyola va treballar com a advocat des del seu propi despatx.[1]
Destacat membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona, del que en fou escollit degà en 1968 col·laborà a la Revista Jurídica de Catalunya i el 1971 presidí el Segon Congrés Jurídic Català. Durant els anys 1970 participà en les demandes d'amnistia, de la supressió del Tribunal d'Ordre Públic i contra els judicis del Procés de Burgos. També fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.[2]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat d'Unió Democràtica de Catalunya, i fou conseller de Justícia en el primer govern de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 1982. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Fou el pare de la també política i advocada Núria de Gispert i Català.
Referències
- ↑ Necrològica Arxivat 2011-09-04 a Wayback Machine. a la Revista Jurídica de Catalunya
- ↑ La Generalitat atorga les medalles d'honor pels serveis excepcionals a la justícia i les mencions honorífiques Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. a govern.cat
| Precedit per: - | Conseller de Justícia 1980 - 1982 | Succeït per: Agustí Bassols i Parés |
1980-1982: Ignasi de Gispert · 1982-1986: Agustí M. Bassols · 1986-1988: Joaquim Xicoy · 1988-1992: Agustí M. Bassols · 1992-1995: Antoni Isac · 1995-2001: Núria de Gispert · 2001-2002: Josep Delfí Guàrdia · 2002-2003*: Núria de Gispert · 2004-2006: Josep M. Vallès · 2006-2010: Montserrat Tura · 2010-2012: Pilar Fernández · 2012-2016: Germà Gordó · 2016-2017: Carles Mundó i Blanch · 2018-act.: Ester Capella |  | |
| ||
| President | |
|---|---|
| Consellers | Miquel Coll i Alentorn (Adjunt a la Presidència) • Joan Vidal / Macià Alavedra (Governació) • Ignasi de Gispert / Agustí Maria Bassols (Justícia) • Vicenç Oller (Indústria i Energia) • Joan Guitart (Ensenyament) • Max Cahner (Cultura i Mitjans de Comunicació) • Ramon Trias Fargas / Jordi Planasdemunt / Josep Maria Cullell (Economia i Finances) • Josep Maria Cullell / Xavier Bigatà (Política Territorial i Obres Públiques) • Josep Laporte (Sanitat i Seguretat Social) • Francesc Sanuy (Comerç i Turisme) • Joan Rigol (Treball) • Agustí Carol (Agricultura, Ramaderia i Pesca) |
