Joan Vidal i Gayolà

Infotaula de personaHonorable Senyor
Joan Vidal i Gayolà
Biografia
Naixement13 desembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Anglès (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Diputat provincial de Girona
9 juny 1983 – 13 juliol 1987
1r Secretari del Govern de Catalunya
12 maig 1982 – 24 agost 1982
← cap valor – Macià Alavedra i Moner →
Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Conseller de Governació
8 maig 1980 – 24 agost 1982
← Josep Maria Bricall i MasipMacià Alavedra i Moner →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Girona

Diputat provincial de Girona
26 abril 1979 – 28 gener 1980
President de la Diputació de Girona
26 abril 1979 – 11 febrer 1980
← Antoni Xuclà i BasArcadi Calzada i Salavedra →
Regidor de l'Ajuntament de Girona
19 abril 1979 – 20 maig 1987 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, professor mercantil, activista cultural, polític, consultor de negocis Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1974–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Òmnium Cultural
Assemblea de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Joan Vidal i Gayolà (Anglès, la Selva, 13 de desembre de 1943) és un antropòleg i polític català, resident a Girona.

Biografia

Treballà com a professor de l'Escola de Turisme Ferran Agulló i el 1967 fou secretari de l'Obra del Ballet Popular. Posteriorment fou membre del consell de redacció i d'administració de Presència i el 1976 fou president de la delegació d'Òmnium Cultural del Gironès, membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana i col·laborador de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona. També col·laborà a la Revista de Girona.

El 1974 es va adherir a Convergència Democràtica de Catalunya, de la que n'ha estat president comarcal del Gironès i responsable de política municipal. Fou el fundador de l'Assemblea de Catalunya a Girona.

Després de les eleccions municipals de 1979 fou escollit regidor de l'ajuntament de Girona i el 1979 fou el primer president democràtic de la Diputació de Girona. Cap llista per la circumscripció de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 per CiU, fou elegit diputat i nomenat conseller de Governació del 1980 al 1982. De 1983 a 1984 ha estat president de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i president de la part catalana de la Junta de Seguretat.[1]

Després ha estat president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, gestor de fundacions i associacions, president de l'Obra del Ballet Popular i primer president i fundador de la Federació Sardanista de Catalunya, la precursora de la Confederació Sardanista actual.[2]

Bibliografia

  • Vidal i Gayolà, Joan. "Jo també hi era : memòries polítiques". Cassà de la Selva : Editorial Gavarres, setembre 2020.

Referències

  1. Diputats al Parlament de Catalunya de la Primera Legislatura p.106
  2. «Galeria de presidents de la (Con)federació Sardanista de Catalunya». Arxivat de l'original el 2023-01-18. [Consulta: 19 gener 2023].


Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Xuclà i Bas
President de la Diputació de Girona
Província de Girona

1979 - 1980
Succeït per:
Arcadi Calzada i Salavedra
Precedit per:
Josep Maria Bricall i Masip
Conseller de Governació
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1980 - 1982
Succeït per:
Macià Alavedra i Moner
  • Vegeu aquesta plantilla
Generalitat de Catalunya
De 1977 a 1999: Conselleria de Governació. Del 1999 a 2003: Conselleria de Governació i Relacions Institucionals.
Del 2003 a 2010: Governació i Administracions Públiques.
*El 2003 es va crear una Conselleria de Relacions Institucionals i Participació, separada de Governació. El 2006, aquesta conselleria es va unir a Interior i al 2010 es va tornar a ajuntar amb Governació.
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern de Jordi Pujol - Ia legislatura (8 de maig de 1980 – 17 de juny de 1984)
President
Consellers
Miquel Coll i Alentorn (Adjunt a la Presidència) • Joan Vidal / Macià Alavedra (Governació) • Ignasi de Gispert / Agustí Maria Bassols (Justícia) • Vicenç Oller (Indústria i Energia) • Joan Guitart (Ensenyament) • Max Cahner (Cultura i Mitjans de Comunicació) • Ramon Trias Fargas / Jordi Planasdemunt / Josep Maria Cullell (Economia i Finances) • Josep Maria Cullell / Xavier Bigatà (Política Territorial i Obres Públiques) • Josep Laporte (Sanitat i Seguretat Social) • Francesc Sanuy (Comerç i Turisme) • Joan Rigol (Treball) • Agustí Carol (Agricultura, Ramaderia i Pesca)