Casa Malagrida
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Joaquim Codina i Matalí | |||
| Construcció | 1905-08 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Passeig de Gràcia, 27 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40393 | |||
| Id. Barcelona | 1513 | |||
La Casa Malagrida és un bloc de pisos d'estil modernista situat al número 27 del passeig de Gràcia de Barcelona. Va ser construïda entre 1905 i 1908 per iniciativa de Manuel Malagrida i Fontanet, empresari del ram del tabac. Després d'haver viscut a l'Argentina, va tornar a Barcelona on va encarregar a l'arquitecte Joaquim Codina i Matalí la construcció de la casa, la qual, malgrat la seva aparença de palauet, va ser projectada com a habitatge plurifamiliar. Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
La Casa Malagrida és un edifici construït entre mitgeres en una parcel·la rectangular i molt estreta. Consta de cinc nivells d'alçat: planta baixa, principal i tres pisos, tot cobrint-se amb un terrat pla que, a la banda del Passeig de Gràcia, es combina amb una coberta corba a quatre vessants al tram central i mansardes als laterals. La façana mostra tres cossos verticals clarament definits, el més destacat dels quals és el central gràcies al tractament de l'acabat del mur i al fet que es troba lleugerament avançat respecte de la resta de la façana.[1]
Planta baixa
Actualment la planta baixa acull dues botigues que es localitzen a sengles costats de l'entrada. Aquesta, situada al centre de la planta baixa de la façana, dona pas a un vestíbul, rectangular i molt allargat amb sòcol de marbre i parets arrebossades amb un revestiment que imita uns carreus. Una escala monumental de marbre amb una columna al principi de la barana condueix al pis principal, mentre que a la resta de pisos s'hi accedeix a través d'una escala més petita situada al final del vestíbul, on també es troba l'ascensor amb una tanca de ferro. Encara es conserven alguns dels elements mobles del projecte original com els llums, un intèrfon i un telèfon al costat de la porteria. L'espai és molt diàfan gràcies a l'estructura porticada representada als paraments de tancament de la caixa d'escala i a la gran claraboia amb vitralls policroms que la cobreix.[1] La planta baixa de la façana està configurada com un cos molt diàfan obert al carrer a través de grans finestrals d'estructura porticada amb arcs molt rebaixats i columnes de fust llis i capitells vegetals amb volutes d'inspiració jònica. Aquestes columnes es disposen aparellades al tram central per tal de donar rellevància a la porta d'accés a la finca.
Destaca, en aquest sentit, la decoració escultòrica que presideix el pas d'entrada, obra de l'escultor Pere Ricart i Marés, que representa l'àguila pirenaica i el còndor andí, elements que simbolitzen els dos països, Espanya i Argentina, que foren determinants en el desenvolupament industrial i econòmic del promotor, Manuel Malagrida. Així mateix hi ha representats, als extrems, els busts de Cristòfor Colom i del general Bartolomé Mitre.[1]
Primer pis
El primer pis, corresponent a la planta noble de l'edifici, es caracteritza per les dues tribunes tancades localitzades a ambdós costats del cos central, on es desenvolupa un balcó en voladís corregut i barana de pedra decorada amb motius vegetals. Al damunt d'aquestes tribunes laterals hi ha les representacions antropomòrfiques d'Espanya i l'Argentina, amb corona i barret frigi, respectivament. La galeria oberta al balcó central recupera la tradició constructiva medieval barcelonina amb un model que pren com a referència les finestres coronelles, amb tres obertures amb mainells i llinda, tot i que en aquest cas esculpides amb decoració vegetal i antropomòrfica tot seguint els criteris estilístics del període modernista en què es va construir.[1]
Pisos superiors
Al segon pis hi apareixen tres finestres amb un arc rebaixat i columnes als muntants que s'obren de forma individual a un balcó amb barana de ferro. Aquesta estructura es repeteix al tercer pis, modificada únicament al tram central, on en lloc d'una finestra n'apareixen dues.
El darrer pis, localitzat al nivell de sotacoberta, presenta una estructura graonada a conseqüència del cos central més desenvolupat en alçada, on es disposa una galeria amb columnetes. Aquest cos està cobert amb una cúpula amb quatre vessants rematada amb un penell que originalment era daurat. Aquest volum central contrasta amb els laterals, més baixos, amb mansardes recolzades a la cornisa i amb una finestra central.[1]
