Mercat de la Concepció
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | església de la Concepció  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat cobert | |||
| Arquitecte | Antoni Rovira i Trias Albert de Pineda i Álvarez | |||
| Construcció | 1887-88; reforma: 1996-98 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura de ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Aragó, 311 bis - c. València, 332 bis - ptge. Escoles, 2-4 - ptge. Mercat, 1-3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40295 | |||
| Id. Barcelona | 1362 | |||
El Mercat de la Concepció és un mercat de Barcelona. Originalment va ser dissenyat el 1887 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias sobre uns terrenys cedits pel ric advocat Joan Pla i Moreau. Fou construït el 1888, i es troba al barri Dreta de l'Eixample. Es tracta d'un edifici aïllat situat entre els carrers d'Aragó i de València. Té una superfície de 4.010 m², amb 105 m de llarg per 38 m d'ample.[1] Va ser restaurat entre 1996 i 1998 a partir d'un projecte dissenyat per l'arquitecte Albert de Pineda i Álvarez. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
L'edifici és una característica estructura de ferro de tres naus, disposada en un únic sentit compositiu, l'eix mar-muntanya, a la zona central d'una illa de l'Eixample. La nau central, més ampla i més alta, s'il·lumina lateralment per sobre la teulada de les laterals. L'edifici destaca per les seves proporcions i per les dimensions de les encavallades, així com per la simplicitat i senzillesa. Hi predomina una visió de conjunt per sobre d'elements estructurals o decoratius concrets. Les façanes principals, que acusen l'espai interior mitjançant tres frontons independents, es componen d'elements repetits de finestres o persianes, i descans sobre un sòcol de pedra de Montjuïc que s'acaba amb una reixa de ferro de forja. D'altra banda, cal destacar que es conserva la teulada original, de teules planes de colors.
Durant els anys 1996-98, es va procedir a reformar en profunditat el mercat, per tal d'adaptar-lo a les exigències actuals de venda, per la qual cosa es va realitzar una excavació per incloure un soterrani d'aparcament de vehicles i noves cambres de servei del mercat. A l'interior, es van modificar lleugerment els nivells de paviment per adaptar l'espai a les normatives d'accessibilitat i les façanes, tot suprimint part del sòcol i les reixes per ser substituïts per nous tancaments de vidre i persianes de fusta.[2]
Història
El Mercat de la Concepció, dissenyat per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, fou bastit entre 1887 i 1888, dins el marc de l'Exposició Universal de Barcelona. Aquest edifici és un testimoni ineludible del creixement extramurs de la Barcelona vuitcentista. L'any 1871 s'havia iniciat el trasllat de l'Església del convent de Jonqueres en el que avui es coneix com a Parròquia de la Concepció. Uns anys més tard, l'any 1884, l'ajuntament comprà a Joan Pla i Moreau i d'altres propietaris, els veïns terrenys que avui formen l'illa Aragó-Bruc-València-Girona per a la construcció d'un mercat per abastir el nou Eixample. Encara que aquesta infraestructura no havia estat prevista per Ildefons Cerdà, ràpidament es feu necessària la seva construcció, a causa de la pressió demogràfica derivada del nou barri. L'obra, consistent en una estructura metàl·lica fosa per la Maquinista Terrestre i Marítima, fou remodelada íntegrament entre 1996 i 1998 per l'arquitecte Albert de Pineda i Álvarez, l'arquitecte tècnic Santiago Re i l'enginyer Ferran Fernández.[3]
Referències
Enllaços externs
- «Mercat de la Concepció». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
