Emèrit Bono i Martínez
Nom original | (es) Emérito Bono Martínez |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 març 1940 (84 anys) Sagunt (Camp de Morvedre) |
2n Conseller de Medi Ambient | |
12 juliol 1993 – 6 juliol 1995 ← Antoni Escarré Esteve – José Manuel Castellá Almiñana → Nomenat per: Joan Lerma i Blasco | |
3r Conseller d'Administració Pública | |
19 setembre 1989 – 12 juliol 1993 ← Joaquín Azagra Ros – Luis Berenguer Fuster → Nomenat per: Joan Lerma i Blasco | |
Regidor de l'Ajuntament de València | |
23 maig 1983 – 14 juny 1987 Electe a: eleccions municipals de València de 1983 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
15 març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |
1r Conseller de Transports i Benestar Social | |
10 abril 1978 – 1r novembre 1978 – José Galán Peláez → Membre del gabinet: Primer govern del Consell del País Valencià Nomenat per: Josep Lluís Albinyana i Olmos | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
1r juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid València |
Ocupació | polític, catedràtic, economista |
Ocupador | Universitat de València |
Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol (1989–) Partit Comunista d'Espanya (1966–1989) Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) |
Membre de | |
Premis
|
Emèrit Bono i Martínez (Sagunt, 1940) és un economista i polític valencià.
Biografia
Va estudiar batxillerat al Col·legi dels Salesians de València i es va llicenciar en Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Va obtenir la Càtedra de Política Econòmica de la Universitat de València[1] Es va incorporar al Partit Comunista d'Espanya en 1966 durant la dictadura franquista i va treballar per la restauració de les llibertats públiques al País Valencià, participant en la Taula Democràtica del País Valencià. Va mantenir la seva vinculació a l'església catòlica i des del 1974 va impulsar la Junta Democràtica del País Valencià.[2]
Militant del sector valencianista del PCPV durant la transició democràtica, fou diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1977[3] i 1979. Fou President de la Comissió de Transporte i Comunicacions del Congrés dels Diputats.
Formà part del Plenari de Parlamentaris del País Valencià i del Consell del País Valencià presidit per Josep Lluís Albinyana, qui el nomenà conseller de benestar social el 1978, però dimití el 29 de desembre de 1978. Fou escollit regidor a l'ajuntament de València a les eleccions municipals espanyoles de 1983. A les eleccions municipals de 1987 no es va presentar i el 1989 abandonà el PCPV per a ingressar en el PSPV-PSOE, amb el qual Arribà a ser home de confiança del president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, qui el nomenà conseller de medi ambient el 1993-1995.
Una vegada abandonà la política, ha estat catedràtic d'economia aplicada en la Universitat de València, des del 2005 és membre de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE). És un aferrissat defensor del paper del País Valencià dins l'Euram. És pare del periodista i diputat Ferran Bono Ara. Des de 2011 participa en el moviment Valencians pel Canvi.
Obres
- Les cendres de maig que va obtindre el Premi Joan Fuster d'assaig de 1983 amb Ernest García
- Economía i autonomía al país Valencià (1985) i altres a Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics
- El espacio económico-político de lo valenciano: una nueva interpretación (1988) a Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics
- Administración social pública: bases para el estudio de los servicios sociales (1992) amb Jorge Garcia Ferrer.
- Desenvolupament sostenible al País Valencià (1999) a L'Espill
- La construcción europea: de la economía a la política (2004) article a Pasajes
Referències
- ↑ «Fitxa d'Emèrito Bono Martínez». Congrés dels Diputats.
- ↑ Javier Paniagua Fuentes i y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.91. ISBN 9788495484802.
- ↑ «Diputados electos. Lista definitiva provisional». La Vanguardia, 03-03-1979, pàg. 12 [Consulta: 13 juliol 1979].
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: ' | Conseller de Transports i Benestar Social de la Generalitat Valenciana 1978-1978 | Succeït per: José Galán Peláez |
Precedit per: Joaquín Azagra Ros | Conseller d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana 1989-1993 | Succeït per: Luis Berenguer Fuster |
Precedit per: Antoni Escarré Esteve | Conseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana 1993-1995 | Succeït per: Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez (Consellera d'Agricultura i Medi Ambient) |
Premis i fites | ||
Precedit per: Josep Iborra i Martínez Fuster portàtil | Premi Joan Fuster d'assaig 1983 amb Ernest Garcia | Succeït per: Joan Francesc Mira i Casterà Crítica de la nació pura |