Emèrit Bono i Martínez

Emèrit Bono i Martínez

Nom original	(es) Emérito Bono Martínez
Biografia
Naixement	13 març 1940 (84 anys) Sagunt (Camp de Morvedre)
2n Conseller de Medi Ambient
12 juliol 1993 – 6 juliol 1995 ← Antoni Escarré Esteve – José Manuel Castellá Almiñana → Nomenat per: Joan Lerma i Blasco
3r Conseller d'Administració Pública
19 setembre 1989 – 12 juliol 1993 ← Joaquín Azagra Ros – Luis Berenguer Fuster → Nomenat per: Joan Lerma i Blasco
Regidor de l'Ajuntament de València
23 maig 1983 – 14 juny 1987 Electe a: eleccions municipals de València de 1983
Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
1r Conseller de Transports i Benestar Social
10 abril 1978 – 1r novembre 1978 – José Galán Peláez → Membre del gabinet: Primer govern del Consell del País Valencià Nomenat per: Josep Lluís Albinyana i Olmos
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Activitat
Lloc de treball	Madrid València
Ocupació	polític, catedràtic, economista
Ocupador	Universitat de València
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol (1989–) Partit Comunista d'Espanya (1966–1989) Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista)
Membre de	Partit Socialista del País Valencià
Premis (1983)  Premi Joan Fuster d'assaig

Emèrit Bono i Martínez (Sagunt, 1940) és un economista i polític valencià.

Biografia

Va estudiar batxillerat al Col·legi dels Salesians de València i es va llicenciar en Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Va obtenir la Càtedra de Política Econòmica de la Universitat de València^[1] Es va incorporar al Partit Comunista d'Espanya en 1966 durant la dictadura franquista i va treballar per la restauració de les llibertats públiques al País Valencià, participant en la Taula Democràtica del País Valencià. Va mantenir la seva vinculació a l'església catòlica i des del 1974 va impulsar la Junta Democràtica del País Valencià.^[2]

Militant del sector valencianista del PCPV durant la transició democràtica, fou diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1977^[3] i 1979. Fou President de la Comissió de Transporte i Comunicacions del Congrés dels Diputats.

Formà part del Plenari de Parlamentaris del País Valencià i del Consell del País Valencià presidit per Josep Lluís Albinyana, qui el nomenà conseller de benestar social el 1978, però dimití el 29 de desembre de 1978. Fou escollit regidor a l'ajuntament de València a les eleccions municipals espanyoles de 1983. A les eleccions municipals de 1987 no es va presentar i el 1989 abandonà el PCPV per a ingressar en el PSPV-PSOE, amb el qual Arribà a ser home de confiança del president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, qui el nomenà conseller de medi ambient el 1993-1995.

Una vegada abandonà la política, ha estat catedràtic d'economia aplicada en la Universitat de València, des del 2005 és membre de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE). És un aferrissat defensor del paper del País Valencià dins l'Euram. És pare del periodista i diputat Ferran Bono Ara. Des de 2011 participa en el moviment Valencians pel Canvi.

Obres

• Les cendres de maig que va obtindre el Premi Joan Fuster d'assaig de 1983 amb Ernest García
• Economía i autonomía al país Valencià (1985) i altres a Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics
• El espacio económico-político de lo valenciano: una nueva interpretación (1988) a Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics
• Administración social pública: bases para el estudio de los servicios sociales (1992) amb Jorge Garcia Ferrer.
• Desenvolupament sostenible al País Valencià (1999) a L'Espill
• La construcción europea: de la economía a la política (2004) article a Pasajes

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: '	Conseller de Transports i Benestar Social de la Generalitat Valenciana 1978-1978	Succeït per: José Galán Peláez
Precedit per: Joaquín Azagra Ros	Conseller d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana 1989-1993	Succeït per: Luis Berenguer Fuster
Precedit per: Antoni Escarré Esteve	Conseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana 1993-1995	Succeït per: Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez (Consellera d'Agricultura i Medi Ambient)
Premis i fites
Precedit per: Josep Iborra i Martínez Fuster portàtil	Premi Joan Fuster d'assaig 1983 amb Ernest Garcia	Succeït per: Joan Francesc Mira i Casterà Crítica de la nació pura