Francesc de Paula Burguera i Escrivà

Infotaula de personaFrancesc de Paula Burguera i Escrivà

Francesc de Paula Burguera a Sueca Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juliol 1928 Modifica el valor a Wikidata
Sueca (Ribera Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 2015 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Sueca, Ribera Baixa
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
Diputat al Congrés dels Diputats
12 juliol 1977 – 2 gener 1979
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Circumscripció electoral: València

Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 3 març 1979
Circumscripció electoral: València
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsPaco
ResidènciaValència
NacionalitatPaís Valencià
ReligióCatòlic
FormacióUniversitat de València
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista, poeta, dramaturg, polític, assagista
PartitPartit Demòcrata i Liberal del País Valencià
Partit Nacionalista del País Valencià
Unió de Centre Democràtic
Família
CònjugeRocío Gomez
FillsMaría José Burguera Gómez
Premis
Signatura

Francesc de Paula Burguera i Escrivà (21 de juliol de 1928 - 16 d'octubre de 2015)[1] va ser un poeta, dramaturg, polític i, especialment, periodista i assagista valencià. Va ser fundador del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i, més tard, del Partit Nacionalista del País Valencià.[2]

Biografia

Des de ben jove va sentir l'atracció pel conreu de la seua llengua i la preocupació pel destí del poble valencià. Juntament amb Joan Fuster, al voltant dels anys quaranta, va iniciar la seua trajectòria valencianista que mai no ha abandonat ni defugit. Poeta en els primers moments, i autor teatral, tanmateix s'ha dedicat fonamentalment a la tasca periodística com a comentarista polític (Levante-EMV,[3] Las Provincias, Avui, El País). El 1959 publicà l'obra dramàtica L'home de l'aigua, finalista del Premi València 1957 i publicada a la Col·lecció l'Espiga.[4]

En arribar la transició democràtica, a la fi del franquisme, va fundar el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV) juntament amb Joaquim Muñoz Peirats, del qual va ser secretari general, i va ser elegit diputat al Congrés el 1977 formant part de la coalició UCD. En convertir-se la coalició UCD en un partit Burguera deixà el grup parlamentari centrista i passà al grup mixt. Tot seguit va fundar el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) en octubre de 1978, que el 1982, junt a l'Agrupament d'Esquerres, donà lloc al naixement de la Unitat del Poble Valencià (UPV). No obstant això, es va retirar de la política l'any 1983 seguint la seua tasca com a periodista.

L'any 1990 publicava una obra que obtindria el Premi Joan Fuster d'assaig dels XIX Premis Octubre: És més senzill encara: Digueu-li Espanya. Ací l'autor -fent-se ressò del títol del llibre de Josep Guia És molt senzill, digueu-li Catalunya- explica mitjançant dues parts la trajectòria del valencianisme de postguerra fins a la Batalla de València, i tot seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals dels partits valencianistes. És per aquest motiu que Burguera arribà a la conclusió que els valencians se senten espanyols majoritàriament a més d'estar ben cofois de ser-ho.

El 1991 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet

El 1997, la Universitat de València li va atorgar la Medalla de la institució. Amb aquest motiu es va publicar el 1998 el recull de textos seus titulat 'Francesc de P. Burguera: l'obsessió pel país', a cura d'Antoni Furió i Antoni Ferrando.[5] També Antoni Furió va preparar, el mateix 1998, un altre recull d'articles i escrits de Burguera titulat 'Del poble, del país. Escrits compromesos 1945-1998'.

El 1998 Burguera va rebre la Creu de Sant Jordi.

El 2006 va ser guardonat amb el premi Llibertat d'Expressió que atorga la Unió de Periodistes Valencians.

El 2008 va rebre el premi Vicent Ventura, que atorguen les universitats de València i Castelló, així com els sindicats CCOO-PV, UGT-PV, STEPV, Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, i la Unió de Periodistes Valencians.

Entre el 22 de setembre de 2005 i el 5 de juny de 2008, Burguera va presidir la plataforma cívica Valencians pel Canvi.

En maig de 2010 la Universitat de València va publicar el llibre Francesc de Paula Burguera. Des de la trinxera periodística. Articles 2003-2009, a cura de Francesc Pérez Moragón, Gustau Muñoz i Veiga, Antoni Furió i Francesc Bayarri.

Va morir als 87 anys, el 16 d'octubre de 2015.[6]

Referències

  1. «Último adiós a Francesc de Paula Burguera» (en castellà). Levante-EMV, 18-10-2015.
  2. «S'ha mort l'històric líder valencianista Francesc de Paula Burguera». Vilaweb, 17-10-2015. [Consulta: 18 octubre 2015].
  3. Sanz, Benito; Felip i Sarda, Josep Marià. La construcción política de la Comunitat Valenciana: 1962-1982 (en castellà). Institució Alfons el Magnànim, 2006. ISBN 8478224769. 
  4. «València». Serra d'Or, 1, octubre 1959, p. 23. Arxivat de l'original el 2014-11-13 [Consulta: 17 novembre 2014].
  5. Francesc de P. Burguera: l'obsessió pel país. Antoni Ferrando, Antoni Furió (eds.). PARANIMF, 1998. ISBN 978-84-370-3460-7. 
  6. Mor Francesc de Paula Burguera Arxivat 2015-10-21 a Wayback Machine. notícia a El Temps del 17 d'octubre de 2015

Enllaços externs

  • Fitxa de Francesc de Paula Burguera al Congrés dels Diputats (castellà)


Premis i fites
Precedit per:
Josep Guia i Marín
València, 750 anys de nació catalana
Pep Solervicens i Bo
Els Països Catalans i Espanya: Ser o no ser
Premi Joan Fuster d'assaig
1990
amb Xavier Duran i Escribà
Succeït per:
Agustí Pons i Mir
Deu daus
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats valencians de la Legislatura Constituent (1977- 1979)
Alacant
Castelló
València
← 1936-1939 •••• I Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Persones
Montserrat Abelló  · Manuel Anglada  · Heinrich Bihler  · Narcís Bonet  · Francesc de Paula Burguera  · Francesc Cabana  · Gerard Claret  · Joan Colomines  · Joan Creus  · Aurora Díaz-Plaja  · Mercè Diogène  · Joan Echevarria  · Antonio Fraguas de Pablo  · Josep M. Freixes  · Iñaki Gabilondo  · Maria Girona  · Josep Delfí Guàrdia  · Montserrat Gudiol  · Joseph Gulsoy  · Pascual Iranzo  · Gabriel Janer  · Joan Llorens  · Joan Lluís i Pallarès  · Joaquim Mallafrè  · Alexandre Masoliver  · Francesc Miñana  · Gregori Mir  · Xavier Miserachs  · Carles de Montoliu  · Víctor Moro  · Mary Ann Newman  · Luis del Olmo  · Antoni Pelegrí  · Esteve Polls  · Michael E. Porter  · Peret  · Andreu Rabasa  · Andreu Ribera  · Anton Sala-Cornadó  · Giuseppe E. Sansone  · Ramon Torrella  · Josep Ventosa  ·
Entitats
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Nicolau Primitiu  · 1972: Àngel Sánchez  · 1973: Manuel Sanchis Guarner  · 1974: Joan Fuster  · 1975: Vicent Andrés i Estellés  · 1976: Joan Senent  · 1977: Pere Riutort  · 1978: Adolf Pizcueta  · 1979: Joaquín Maldonado  · 1980: Casimir Melià  · 1981: Josep Lluís Barceló  · 1982: Germà Colón  · 1983: Arcadi García  · 1984: Ciprià Ciscar  · 1985: Josep Fibla  · 1986: Miquel Peris  · 1987: Ramon Lapiedra  · 1998: Patronat del Misteri d'Elx  · 1989: Vicent Sos Baynat  · 1990: Amics de la Televisió Valenciana  · 1991: Universitat Jaume I  · 1992: Emili Beüt  · 1993: Sofia Salvador  · 1994: Vicent Ventura  · 1995: Centre Excursionista de Castelló  · 1996: Matilde Salvador  · 1997: Enric Valor / Bancaixa  · 1998: Francesc Ferrer / Fernando Villalonga  · 1999: Francesc de P. Burguera / Alfred Giner  · 2000: Josep Lluís Bausset / Ramon Cerdà  · 2001: Manuel Castellet / PPCV PSPV i BLOC  · 2002: Francesc Pascual / Poble de Castelló  · 2003: Carles Santos i La Barraca  · 2004: Joan Francesc Mira / Fundació Dávalos Fletcher  · 2005: Josep Sánchez Adell / Centre Excursionista d'Ontinyent  · 2006: Rafael Ribes / Patronat del Tractat d'Almisrà  · 2007: Pere Maria Orts / Jornades Culturals a la Plana de l'Arc  · 2008: Carmelina Sánchez-Cutillas / Xarxa Teatre  · 2009: Manuel Costa / Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó  · 2010: Emili Rodríguez Bernabeu / Castelló a Escena  · 2011: Isabel-Clara Simó / Escola Valenciana  · 2012: Raimon / El Betlem de la Pigà  · 2013: Avel·lí Flors / Al Tall  · 2014: Vicent Partal / Els Llauradors  · 2015: Antoni Royo Pérez / Aplec dels Ports  · 2016: Rafael Cebrián Gimeno / Saó  · 2017: Carme Barceló Torres / Benjamí Barberà i Miralles  · 2018: Rosa Serrano i Llàcer / Associació de Dones Nacionalistes Terra  · 2019: Maria Conca i Martínez / Societat Castellonenca de Cultura  · 2021: Família de Guillem Agulló (Carme Salvador i Guillem Agulló i Lázaro) / Personal sanitari del País Valencià / Pep Martí
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)