Casimir Melià Tena

Infotaula de personaCasimir Melià Tena

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1902 Modifica el valor a Wikidata
Albocàsser (l'Alt Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Mort1991 Modifica el valor a Wikidata (88/89 anys)
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer Modifica el valor a Wikidata
Premis

Casimir Melià Tena (Albocàsser, 1902 - Castelló de la Plana, 1991) fou un enginyer industrial i escriptor valencià.[1]

Biografia

Casimir Melià va nàixer a Albocàsser (Alt Maestrat) el 18 d'abril de 1902, fill de Casimir Melià Martí i Guadalupe Tena Gil. Inicia la seua formació primària al si del nucli familiar i el 1914 es desplaça a Castelló per tal de començar el batxillerat. Finalitzada aquesta primera etapa es muda a Madrid per tal de matricular-se en la carrera de Ciències Exactes. Al curs següent es trasllada a Barcelona on s'especialitzà en l'enginyeria nuclear a l'Escola d'enginyers de la ciutat. Allí va establir contactes amb altres estudiants amb els quals assistia a concerts d'òpera, concerts de Pau Casals, exposicions o tertulies. Acabà les dues carreres, amb el doctorat a Madrid.

Casimir Melià guanyà unes oposicions a l'Estat i fou destinat a Terol i després a Castelló, com a enginyer de la Prefactura d'Indústria. En aquesta època va conèixer Josefa Ferrer Carrera amb qui es casà el 1941 i va tindre tres fills: Maribel, Emili i Elisea.

Durant la seua època al Ministeri d'Indústria desenvolupà diverses investigacions i estudis en camps com l'electricitat i l'energia nuclear. Així destaquen publicacions com Comercio e industria en los productos de secano, Industria de la alimentación, Reactores nucleares, La economía de Castellón, Industrias químicas y del papel i altres. Una fita destacada d'aquesta època és el descobriment d'uns models de gasògens per a automoció, que patentà el 1942.[2]

Amb la mort d'en Carlos G. Espresatpi el 1970 es va fer càrrec de la presidència de la Societat Castellonenca de Cultura, etapa en què conreà l'escriptura amb gèneres com l'assaig i la narrativa, tant en castellà (Temas de nuestro tiempo, El mito de Prometeo, i en català (El sector menyspreat).

En Casimir Melià Tena va morir a Castelló el 28 d'octubre de 1992 i està enterrat al cementeri de Sant Josep.

Reconeixement

Casimir Melià fou reconegut amb el títol de fill predilecte del seu poble natal Albocàsser el 1986, i fill adoptiu de Castelló el 1989.[3] La Fundació Huguet el reconegué com a Valencià de l'Any el 1980. L'ajuntament d'Albocàsser va instituir un certàmen de literatura infantil i juvenil amb el nom de Casimir Melià el 1991.

Obra (Llista no exhaustiva)

Monografies científiques

  • L'economia del regne de Valencia segons Cavanilles (1978)
  • Reactores nucleares
  • Comercio e industria en los productos de secano
  • Industria de la alimentación
  • La economía de Castellón
  • Industrias químicas y del papel

Assaig i narrativa

  • Temas de nuestro tiempo (1973)
  • El sector menyspreat (1977)
  • El Mito de Prometeo

Referències

  1. Bellés, Salvador. «Casimiro Meliá Tena. Equilibrado humanista, científica y técnico» (en espanyol). Seres Humanos de Castelló. Universitat Jaume I, 2003. [Consulta: 25 novembre 2011].
  2. «Mejoras en los gasógenos para autotracción». Patentados.com. [Consulta: 25 novembre 2011].
  3. Sánchez Almela, Elena. «Casimiro Meliá Tena» (en castellà). Diccionario Biográfico de la Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 maig 2022].
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Nicolau Primitiu  · 1972: Àngel Sánchez  · 1973: Manuel Sanchis Guarner  · 1974: Joan Fuster  · 1975: Vicent Andrés i Estellés  · 1976: Joan Senent  · 1977: Pere Riutort  · 1978: Adolf Pizcueta  · 1979: Joaquín Maldonado  · 1980: Casimir Melià  · 1981: Josep Lluís Barceló  · 1982: Germà Colón  · 1983: Arcadi García  · 1984: Ciprià Ciscar  · 1985: Josep Fibla  · 1986: Miquel Peris  · 1987: Ramon Lapiedra  · 1998: Patronat del Misteri d'Elx  · 1989: Vicent Sos Baynat  · 1990: Amics de la Televisió Valenciana  · 1991: Universitat Jaume I  · 1992: Emili Beüt  · 1993: Sofia Salvador  · 1994: Vicent Ventura  · 1995: Centre Excursionista de Castelló  · 1996: Matilde Salvador  · 1997: Enric Valor / Bancaixa  · 1998: Francesc Ferrer / Fernando Villalonga  · 1999: Francesc de P. Burguera / Alfred Giner  · 2000: Josep Lluís Bausset / Ramon Cerdà  · 2001: Manuel Castellet / PPCV PSPV i BLOC  · 2002: Francesc Pascual / Poble de Castelló  · 2003: Carles Santos i La Barraca  · 2004: Joan Francesc Mira / Fundació Dávalos Fletcher  · 2005: Josep Sánchez Adell / Centre Excursionista d'Ontinyent  · 2006: Rafael Ribes / Patronat del Tractat d'Almisrà  · 2007: Pere Maria Orts / Jornades Culturals a la Plana de l'Arc  · 2008: Carmelina Sánchez-Cutillas / Xarxa Teatre  · 2009: Manuel Costa / Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó  · 2010: Emili Rodríguez Bernabeu / Castelló a Escena  · 2011: Isabel-Clara Simó / Escola Valenciana  · 2012: Raimon / El Betlem de la Pigà  · 2013: Avel·lí Flors / Al Tall  · 2014: Vicent Partal / Els Llauradors  · 2015: Antoni Royo Pérez / Aplec dels Ports  · 2016: Rafael Cebrián Gimeno / Saó  · 2017: Carme Barceló Torres / Benjamí Barberà i Miralles  · 2018: Rosa Serrano i Llàcer / Associació de Dones Nacionalistes Terra  · 2019: Maria Conca i Martínez / Societat Castellonenca de Cultura  · 2021: Família de Guillem Agulló (Carme Salvador i Guillem Agulló i Lázaro) / Personal sanitari del País Valencià / Pep Martí
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)