Sofia Salvador i Monferrer

Infotaula de personaSofia Salvador i Monferrer
Biografia
Naixement22 juny 1925 Modifica el valor a Wikidata
Benassal (l'Alt Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 1995 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Benassal (l'Alt Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, professora de català Modifica el valor a Wikidata
PartitUnitat del Poble Valencià Modifica el valor a Wikidata
Premis

Sofia Salvador i Monferrer (Benassal, 22 de juny de 1925 -18 de gener de 1995)[1] fou una escriptora, mestra i activista cultural valenciana, filla del també insigne escriptor Carles Salvador.[2]

Biografia

Sofia Salvador va nàixer a Benassal (l'Alt Maestrat), poble on el seu pare exercia de mestre. De petita, al 1934, marxà amb la família a Benimaclet (València) on estudià el batxillerat i més tard cursà Magisteri. A la mort del seu pare, el juny de 1959, tornà a Benassal, on restaria fins a la seua mort el 1995. Allí va exercir també de mestra rural a l'escola del Pla del Sabater (Culla) i a la del Mas del Pla, d'Ares del Maestrat, fins que el 1961 es casà amb Enric Monferrer, amb el qual tindria un fill. Sofia Salvador deixà les labors docents a causa d'una malaltia; una vegada superada, recuperà l'activitat professional al Centre de Recursos de Base comarcals com a professora de valencià el curs 1985-1986 i següents, i presidí la Comissió Examinadora de la Junta Qualificadora de Valencià de Castelló des de 1992.

L'obra literària de Sofia Salvador se centra en la poesia, recollida principalment al llibre de versos Jardinet (1947), tot i que també conreà la narrativa, que en part publicà en diverses revistes des del 1938. Va participar en les celebracions anomenades Taula de Poesia i va col·laborar, en especial els darrers anys, amb articles en diverses publicacions especialitzades.

A més, va continuar la tasca del seu pare amb importants estudis de tipus local dedicats a Benassal i la seua comarca, com l'apèndix al llibre que Carles Salvador escriví, Les festes de Benassal. Sofia Salvador fou una fervent i fidel conservadora i divulgadora del llegat literari i gramatical del seu pare; mostra d'això fou l'edició, el 1957, del recull Parleu bé o les aportacions a diversos estudis i investigacions sobre la persona del seu pare, així com nombrosos artícles i conferències.

Entre 1991 i 1994 va tenir una breu actuació política que la portà a presentar-se a les llistes del partit nacionalista Unitat del Poble Valencià, primer a les eleccions a les Corts Valencianes i després a les del Parlament Europeu.

El setembre de 1994, en plena activitat a la Junta Qualificadora del Valencià, li detectaren una afecció biliar que li causà la mort el 18 de gener de 1995.

Obra

La seua obra fou majoritàriament inèdita i la publicada ho fou o bé de manera independent com a Jardinet o bé en revistes, almanacs, periòdics, llibrets o altres publicacions.

Poesia

  • Jardinet (1947)
  • Finestra de somnis (inèdit, 1951 i 1992)
  • Himne de Benassal
  • Poema íntim
  • Crida de Festes
  • Poemes de Falles, Gaiates i Fogueres (1957)
  • Religioses (1990)

Narrativa

  • Una vida (1r premi del Jocs Florals de Lo Rat Penat del 1951, inèdit)
  • Incomprensió (1951, publicada)
  • Una fallera major (inèdit)
  • En hores de pluja (publicat)
  • Rondalla (inèdit)
  • Diari (5 a 21 de novembre) (inèdit)

Referències

  1. Barreda, Pere-Enric «ALT MAESTRAT. Aproximació a la vida i obra de Sofia Salvador i Monferrer (1925-1995)». beCEroLes, lletres de llengua i literatura, 2, 2006 [Consulta: 4 juny 2020].
  2. Barreda i Edo, Pere-Enric. «Biografia Sofia Salvador i Monferrer». MemoriaValencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 20 novembre 2020].
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Nicolau Primitiu  · 1972: Àngel Sánchez  · 1973: Manuel Sanchis Guarner  · 1974: Joan Fuster  · 1975: Vicent Andrés i Estellés  · 1976: Joan Senent  · 1977: Pere Riutort  · 1978: Adolf Pizcueta  · 1979: Joaquín Maldonado  · 1980: Casimir Melià  · 1981: Josep Lluís Barceló  · 1982: Germà Colón  · 1983: Arcadi García  · 1984: Ciprià Ciscar  · 1985: Josep Fibla  · 1986: Miquel Peris  · 1987: Ramon Lapiedra  · 1998: Patronat del Misteri d'Elx  · 1989: Vicent Sos Baynat  · 1990: Amics de la Televisió Valenciana  · 1991: Universitat Jaume I  · 1992: Emili Beüt  · 1993: Sofia Salvador  · 1994: Vicent Ventura  · 1995: Centre Excursionista de Castelló  · 1996: Matilde Salvador  · 1997: Enric Valor / Bancaixa  · 1998: Francesc Ferrer / Fernando Villalonga  · 1999: Francesc de P. Burguera / Alfred Giner  · 2000: Josep Lluís Bausset / Ramon Cerdà  · 2001: Manuel Castellet / PPCV PSPV i BLOC  · 2002: Francesc Pascual / Poble de Castelló  · 2003: Carles Santos i La Barraca  · 2004: Joan Francesc Mira / Fundació Dávalos Fletcher  · 2005: Josep Sánchez Adell / Centre Excursionista d'Ontinyent  · 2006: Rafael Ribes / Patronat del Tractat d'Almisrà  · 2007: Pere Maria Orts / Jornades Culturals a la Plana de l'Arc  · 2008: Carmelina Sánchez-Cutillas / Xarxa Teatre  · 2009: Manuel Costa / Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó  · 2010: Emili Rodríguez Bernabeu / Castelló a Escena  · 2011: Isabel-Clara Simó / Escola Valenciana  · 2012: Raimon / El Betlem de la Pigà  · 2013: Avel·lí Flors / Al Tall  · 2014: Vicent Partal / Els Llauradors  · 2015: Antoni Royo Pérez / Aplec dels Ports  · 2016: Rafael Cebrián Gimeno / Saó  · 2017: Carme Barceló Torres / Benjamí Barberà i Miralles  · 2018: Rosa Serrano i Llàcer / Associació de Dones Nacionalistes Terra  · 2019: Maria Conca i Martínez / Societat Castellonenca de Cultura  · 2021: Família de Guillem Agulló (Carme Salvador i Guillem Agulló i Lázaro) / Personal sanitari del País Valencià / Pep Martí