Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Infotaula de personaJoan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu Masséna Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor de català Modifica el valor a Wikidata
Premis

Veu de Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): JDBezsonoff Modifica el valor a Wikidata

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 15 de setembre de 1963) és un escriptor nord-català i un dels autors contemporanis en llengua catalana més famosos de la Catalunya del Nord.[1] Va estudiar filologia francesa, filologia castellana i català.[2] Bezsonoff exerceix com a professor de llengua catalana.[2]

Una de les seves primeres aportacions literàries fou la reedició de Les catalanades d'un tal en grafia estàndard de l'escriptor rossellonès Albert Saisset abans d'endinsar-se en la novel·la colonial. Col·labora regularment al diari L'Indépendant, o amb anterioritat a altres mitjans, com ara el setmanari El Temps, El País i El Periódico.

Obra

Novel·les

A més d'haver dirigit l'edició de Les Catalanades d'Un Tal d'Albert Saisset i la de Contes de la Roca del Duc de Pere Burlaner, Bezsonoff és autor de tota una sèrie de novel·les com són:

  • Els ànecs del Mekong en el recull de narracions Perpinyhard, ambientat a Perpinyà a la fi dels anys 1990. ISBN 2-905828-64-1
  • Les Rambles de Saigon (1996), ambientada a Saigon durant els darrers anys de la Indo-xina francesa, de la desintegració de la qual, consumada després de la derrota francesa de Dien Bien Phu (1954), sorgiren Vietnam, Laos i Cambodja. ISBN 2-905828-78-1
  • Les lletres d'amor no serveixen de res (1997), localitzada a les ciutats algerianes d'Orà i de Sibi Bel Abbès, en el moment de l'evacuació dels francesos el 1962. ISBN 2-905828-94-3
  • La revolta dels geperuts (1998), situada a Narbona en temps de la revolta dels viticultors del Llenguadoc, esdevinguda el 1907. ISBN 2-912966-13-2
  • Les dones de paper (2001) és una reflexió que fa l'autor sobre les seves relacions amb les dones. ISBN 2-912966-46-9
  • La presonera d'Alger (2002) tracta d'una sorprenent història d'amor situada a Algèria en temps de la guerra d'alliberament contra el colonialisme francès (1954-1962). ISBN 84-7596-933-X
  • La Guerra dels Cornuts (2004), que té com a protagonistes els voluntaris sud-catalans que s'allistaren a l'exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) guanyà el Premi Casero 2003 i el Premi Mediterranée Roussillon el 2004. Aquest llibre s'ha traduït al francès sota el títol La guerre des cocus. ISBN 84-9787-025-5
  • Les amnèsies de Déu (2005) ambientada a Catalunya Nord i Besiers durant la Segona Guerra Mundial, obra guanyadora del Premi Crexells 2005 i del Premi Salambó en llengua catalana del mateix any així com el tercer premi de novel·la Maria-Àngels Anglada. ISBN 84-9787-134-0
  • Els taxistes del tsar (2007) és una crònica sobre el seu avi rus i el seu besoncle així com una reflexió sobre la seva relació amb les cultures catalana i russa. ISBN 978-84-9787-222-5
  • Una educació francesa (L'Avenç, 2009) és una autobiografia temàtica on, contant la seva joventut, l'autor descriu la França dels anys 1960. ISBN 978-84-88839-32-9
  • Un país de butxaca (2010), on explora la seva identitat catalana, després d'haver explorat la russa i francesa.
  • La melancolia dels oficials (2011), novel·la d'espionatge ambientada a Alger, Tiaret, Tànger, Frankfurt i París als anys 1958 i 1959.
  • Les meues universitats (L'Avenç, 2012).
  • Matar De Gaulle (2014) és una novel·la sobre l'arribada dels Pieds-Noirs a Catalunya Nord i una recreació de l'atemptat del Petit-Clamart contra el general Charles De Gaulle. ISBN 978-84-9787-952-1 Obra guanyadora del XVI Premi Joaquim Amat-Piniella. Aquest llibre s'ha traduït al francès sota el títol L'année de Syracuse.
  • Guia sentimental de Perpinyà. (2015) ISBN 978-84-9809-298-1
  • La ballarina de Berlín (2017). ISBN 978-84-16367-92-4
  • El fill del coronel, (L'Avenç, 2017). ISBN 978-84-16853-10-6
  • Les set vides d'un gat rus, (L'Avenç, 2019) ISBN 978-8416853342. Aquest volum conté els tres llibres de memòries publicats a L'Avenç amb el colofó de La javanesa.
  • L'amor, la guerra i altres ocupacions (Edicions Sidillà, 2020) llibre traduït al francès per Marie Costa sota el títol La pagode des corbeaux (Balzac Editeur, 2021).
  • El diable es va aturar a Orà (Empúries, 2022).

Diccionari

  • Diccionari occità provençal - català (2015) Llibres de l'Índex, Barcelona ISBN 9788494414404

Traduccions

  • Madame Arnoul (La senyora Arnoul) (2015) Jean-Noël Pancrazi, Edicions Sidillà ISBN 978-84-942564-5-5

Premis i reconeixements

Ha obtingut diversos premis literaris.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. Girona, Diari de. «Quim Monzó guanya el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada de Figueres amb ´Mil cretins´ - Cultura - Diari de Girona». [Consulta: 19 maig 2018].
  4. «Joan Daniel Bezsonoff guanya el setzè premi Joaquim Amat-Piniella de literatura». Regió 7, 26-02-2016. [Consulta: 28 febrer 2016].

Enllaços externs

Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla
Primera etapa
1928: Desert  · 1929: Joan Puig i Ferreter  · 1930: Miquel Llor  · 1931: Prudenci Bertrana  · 1932: Josep M. de Sagarra  · 1933: Carles Soldevila  · 1934: Maria Teresa Vernet  · 1935: Ernest Martínez i Ferrando  · 1936: Francesc Trabal  · 1937: Mercè Rodoreda  · 1938: Noel Clarasó
Segona etapa
1982: Joan Perucho  · 1983: Pere Gimferrer  · 1984: Pau Faner  · 1985: Maria Barbal  · 1986: Pere Calders  · 1987: Baltasar Porcel  · 1988: Jesús Moncada  · 1989: Miquel de Palol  · 1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Jaume Cabré  · 1992: Robert Saladrigas  · 1993: Víctor Mora Pujadas  · 1994: Carme Riera  · 1995: Maria Mercè Marçal  · 1996: Joan Francesc Mira  · 1997: Jesús Moncada  · 1998: Martí Domínguez  · 1999: David Castillo  · 2000: Baltasar Porcel  · 2001: Joan Agut  · 2002: Ferran Torrent  · 2003: Emili Teixidor  · 2004: Joan-Lluís Lluís  · 2005: Joan-Daniel Bezsonoff  · 2006: Miquel Maria Gibert  · 2007: Edgar Cantero  · 2008: Joan Francesc Mira  · 2009: Vicenç Pagès  · 2010: Antoni Vives  · 2011: Jaume Cabré  · 2012: Josefa Contijoch  · 2013: Pep Coll  · 2014: Manuel Baixauli  · 2015: Joan Benesiu  · 2016: Joan Buades  · 2017: Desconvocat  · 2018: Melcior Comes  · 2019: Toni Sala  · 2020: Àlvar Valls  · 2021: Joan-Lluís Lluís  · 2022: Mar Bosch