María Luisa Ponte Mancini

Infotaula de personaMaría Luisa Ponte Mancini
Biografia
Naixement21 juny 1918 Modifica el valor a Wikidata
Medina de Rioseco (província de Valladolid) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 1996 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm0690592 Allocine: 81062 Allmovie: p149684 TMDB.org: 37588
Find a Grave: 11877303 Modifica el valor a Wikidata

María Luisa Ponte Mancini (Medina de Rioseco, Valladolid; 21 de juny de 1918-Aranjuez, Madrid; 2 de maig de 1996) va ser una actriu espanyola de reconegut prestigi que va participar en nombroses pel·lícules, obres de teatre i sèries de televisió.

Biografia

Filla dels actors Enrique Ponte i Haydée Mancini Puggi, va néixer en plena gira teatral i amb tan sols sis mesos d'edat va pujar per primera vegada a un escenari. Es va dedicar professionalment a la interpretació des dels catorze anys i en endavant va centrar la seva activitat en el teatre, incorporant-se a la companyia del seu pare i intervenint en muntatges de La malquerida, Casa de nines o Ni al amor, ni al mar. La Guerra Civil va sobrevenir a la jove actriu mentre treballava en La Pola Siero (Astúries).

Altres obres que va interpretar van ser Panorama desde el puente (1958), d'Arthur Miller; Don Juan Tenorio (1953), de José Zorrilla; El bello indiferente (1953), de Jean Cocteau; La mordaza (1954), d'Alfonso Sastre, La ratonera (1954), d'Agatha Christie;[1] El caso del señor vestido de violeta (1954), de Miguel Mihura; Medida por medida (1955), de Shakespeare; La guerra empieza en Cuba (1955), de Víctor Ruiz Iriarte; El anzuelo de Fenisa (1961), de Lope de Vega;[2] Solo Dios puede juzgarme (1969), d'Emilio Romero; Numancia, de Cervantes, dirigida per Miguel Narros; El rufián Castrucho, de Lope de Vega i Un enemigo del pueblo, de Henrik Ibsen.

També Ocho mujeres, de Robert Thomas; Todos eran mis hijos (1963), d'Arthur Miller; La noche de la iguana (1964), de Tennessee Williams, La tercera palabra, d'Alejandro Casona; Calígula, d'Albert Camus; Luces de bohemia, de Valle Inclán; Maribel y la extraña familia, de Miguel Mihura; Las arrecogías del beaterio de Santa María Egipciaca (1977), de José Martín Recuerda;[3] El padre (1978), d'August Strindberg;[4] Las bicicletas son para el verano (1982), de Fernando Fernán Gómez[5] y Bajarse al moro, de José Luis Alonso de Santos.

La seva veu potent, la seva força i caràcter, fan d'ella una intèrpret popular i recognoscible. La seva primera pel·lícula data de 1952 i al llarg de les següents tres dècades es va consolidar com una de les actrius més destacades dels repartiments cinematogràfics. Sovint els seus personatges responen a un estereotip de dona amargada, hipòcrita o antipàtica. En la seva amplíssima trajectòria caben grans títols del cinema espanyol com El pisito i El cochecito, de Marco Ferreri; La ciudad no es para mí, de Pedro Lazaga; El verdugo, de Luis García Berlanga; El extraño viaje y El viaje a ninguna parte, de Fernando Fernán Gómez; Camada negra, de Manuel Gutiérrez Aragón o La colmena, de Mario Camus.

També en televisió va desenvolupar una carrera notable, destacant la seva participació a Fortunata y Jacinta, Farmacia de guardia i La Regenta.

Va mantenir la seva activitat professional fins a poc abans de la seva mort en 1996, rebent el premi Goya per la seva última pel·lícula el gener de 1995.[6]

Va tenir una filla abans d'enviduar de l'actor José Luis López de Rueda. Es va unir sentimentalment al també actor Agustín González entre 1954 i 1986.[7]

Premis i candidatures

Premis Goya

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor interpretació femenina de repartiment El hermano bastardo de Dios Candidata
1994 Millor actriu secundària Canción de cuna Guanyadora

Fotogramas de Plata

Any Categoria Sèrie Resultat
1992 Millor actriu de televisió Farmacia de guardia Candidata

Premis ACE (Nueva York)

Any Categoria Sèrie Resultat
1980 Millor actriu secundària El nido Guanyadora
1982 Millor actriu secundària La colmena Guanyadora

Altres

Filmografia

Televisió

  • Fernández, punto y coma
    • 23 de febrer de 1964
  • Teatro de siempre
    • El burgués gentilhombre (1967)
    • Medea (1966)
  • La familia Colón
    • Miss Publicidad (10 de març de 1967)
  • Estudio 1
    • Los verdes campos del Edén (4 de gener de 1967)
    • Todos eran mis hijos (1 de febrer de 1967)
    • Prohibido suicidarse en primavera (29 de març de 1967)
    • El Caballero de Olmedo (29 d'octubre de 1968)
    • Las tres hermanas (14 de maig de 1970)
    • Teresina (17 de setembre de 1971)
    • Puebla de las mujeres (12 de novembre de 1971)
    • El castigo de la miseria (1 de gener de 1972)
    • Vivir de ilusiones (15 de setembre de 1972)
    • El caballero de Olmedo (1 de gener de 1973)
    • El okapi (19 de maig de 1975)
    • Los caciques (26 d'abril de 1976)
    • El enfermo imaginario (15 d'octubre de 1979)
    • El padre (15 de juliol de 1981)
  • Fábulas
    • El asno y el caballo (31 de març de 1968)
    • La mona y el elefante (25 de febrer de 1970)
  • Historias naturales
    • La dulce muerte (15 de juny de 1968)
  • La risa española
    • Es mi hombre (7 de març de 1969)
  • Novela
    • El Cristo de la Vega (15 de juny de 1970)
    • Elia (10 de gener de 1972)
  • Al filo de lo imposible
    • El de la suerte (18 de juliol de 1970)
  • Del dicho al hecho
    • No hay cosa tan sabrosa como vivir de limosna (16 de juny de 1971)
  • Las doce caras de Eva
    • Leo (1 de desembre de 1971)
  • Los Camioneros
    • Tabaco y naranjas a mitad de precio (12 de novembre de 1973)
    • Somos jóvenes y podemos esperar (17 de desembre de 1973)
  • Hora once
    • El caballero de las botas azules (29 de gener de 1973)
  • Ficciones
    • Melissa (16 de febrer de 1974)
  • Los Libros
  • El Pícaro (1974), de Fernando Fernán Gómez.
    • Capítulo 8: Influencia de la Luna en las partidas de naipes
  • Cuentos y leyendas
    • La buena vida (3 d'octubre de 1975)
    • Maese Pérez, el organista (2 de gener de 1976)
  • Curro Jiménez
    • Los rehenes (2 de març de 1977)
  • Cervantes (1981)
  • Fortunata y Jacinta (1981) de Mario Camus.
  • Anillos de oro
    • Cuando se dan mal las cartas (1 de gener de 1983)
  • Cuentos imposibles
    • Ingrid Bloom (2 d'octubre de 1984)
    • Nuevo amanecer (9 d'octubre de 1984)
    • Rosa fresca (16 d'octubre de 1984)
    • Ha dicho para (23 d'octubre de 1984)
    • Hostal Valladolid (30 d'octubre de 1984)
  • Tarde de teatro
    • El Señor Badanas (16 de novembre de 1986)
  • Segunda enseñanza (1986), de Pedro Masó.
  • Juncal (1987)
  • Lorca, muerte de un poeta (1987)
  • Bajarse al moro (1987)
  • La mujer de tu vida
    • La mujer lunática (16 de febrer de 1990)
  • Las chicas de hoy en día 1991
  • Farmacia de guardia Antonio Mercero (1991-1995).
  • Celia 1992 José Luis Borau.
  • La Regenta 1995 Fernando Méndez-Leite.

Teatre (selecció)

Referències

  1. «En el Infanta Isabel se estrenó "La ratonera", de Agatha Christie». Diario ABC, 13-11-1954. [Consulta: 16 novembre 2011].
  2. El anzuelo de Fenisa, de Lope de Vega en el María Guerrero. Diari ABC. 4 de març de 1961. Vist el 12 de abril de 2011
  3. «Las arrecogías del beaterio de Santa María Egipciaca, un gran grito del teatro español marginado». Diario ABC, 06-02-1977. [Consulta: 6 maig 2011].
  4. «Estreno de "El padre", de Strindberg». El País, 26-03-1978. [Consulta: 20 abril 2012].
  5. «Una obra maestra». Eduardo Haro Tecglen, El País, 25-04-1982. [Consulta: 31 maig 2011].
  6. María Luisa Ponte se alza con el Goya a Mejor Actriz de Reparto en 1995. Consultat el 6 de febrer de 2016.
  7. GALÁN, Eduardo. María Luisa Ponte. Contra viento y marea: memorias de una actriz. Madrid: Ciclo Editorial, 1993.

Enllaçops externs

  • Protagonistas del recuerdo: María Luisa Ponte (TVE)
  • La escena pierde a María Luisa Ponte, una actriz de raza. El Mundo (03/05/1996)
  • Obituari a El País (03/05/1996)
  • Un soplo de tragedia. El País. Ángel Fernández-Santos (03/05/1996)
  • Vegeu aquesta plantilla
1980s
1990s
2000s
2010s
2020s
  • Vegeu aquesta plantilla
Registres d'autoritat