Nens robats
Il ladro di bambini | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Gianni Amelio |
Protagonistes | Enrico Lo Verso Florence Darel Marina Golovine Massimo De Lorenzo Vincenzo Peluso Renato Carpentieri Giuseppe Ieracitano (en) Valentina Scalici (en) |
Producció | Angelo Rizzoli |
Dissenyador de producció | Andrea Crisanti |
Guió | Gianni Amelio, Sandro Petraglia i Stefano Rulli |
Música | Franco Piersanti |
Fotografia | Tonino Nardi |
Muntatge | Simona Paggi |
Vestuari | Gianna Gissi |
Productora | Erre Produzioni i Alia Film |
Distribuïdor | The Samuel Goldwyn Company |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia, Suïssa i França |
Estrena | febrer 1992 |
Durada | 110 min |
Idioma original | italià |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Tema | maltractament infantil, exclusió social i cura infantil |
Lloc de la narració | Sicília, Milà i província de Roma |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (1992) Premis del Cinema Europeu al millor actor (1992) David di Donatello al millor director candidata internacional als Premis Oscar (1993)
|
Premis | David di Donatello a la millor pel·lícula Gran Premi del jurat de Canes (1992) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (1992)
|
Nens robats (títol original: Il ladro di bambini) és una pel·lícula italiana dirigida per Gianni Amelio, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Al suburbi de Milà, una siciliana acusada de prostituir la seva filla Rosetta, d'11 anys, és detinguda. El carabiner Antonio és encarregat d'escortar la noieta i el seu germà a una llar religiosa a Civitavecchia. Però els dos nens no hi són acceptats. Antonio llavors els ha de portar a Sicília, a un institut especialitzat.[2]
Repartiment
- Enrico Lo Verso: Antonio
- Valentina Scalici: Rosetta
- Giuseppe Ieracitano: Luciano
- Florence Darel: Martine
- Marina Golovine: Nathalie
- Fabio Alessandrini: Grignani
- Agostino Zumbo: Priest
- Vitalba Andrea: la germana d'Antonio
- Massimo De Lorenzo: Papaleo
- Celeste Brancato: la filla al sopar
- Vincenzo Peluso: un carabiner
- Santo Santonocito: un carabiner
- Renato Carpentieri: el cap de la policia
- Maria Pia Di Giovanni: la mamà de Rosetta i Luciano
- Lello Serao: l'home aturat
- Antonino Vittorioso: el lladre de càmeres
Premis i nominacions
- Gran Premi i Premi del jurat ecumènic al Festival de Canes 1992[3]
- Nominada al Gran Premi de la Unió de la critica de cinema l'any 1993.
- David di Donatello: 5 premis, incloent-hi millor pel·lícula. 11 nominacions
Crítica
- "Cinta ferotge i sincera que beu de la millor tradició neorealista. Sens dubte, un dels millors films del cinema italià recent" [4]