Segismundo Bermejo y Merelo

Segismundo Bermejo y Merelo

Segismundo Bermejo en febrer de 1898, a La Ilustración Española y Americana.
Biografia
Naixement	9 març 1833 San Fernando (Província de Cadis)
Mort	2 desembre 1899 (66 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo
Senador al Senat espanyol
10 abril 1898 – desembre 1899 Circumscripció electoral: regió de Múrcia
Ministre de Marina
4 octubre 1897 – 18 maig 1898 ← José María Beránger y Ruiz de Apodaca – Ramón Auñón y Villalón →
Cap de l'Estat Major de l'Armada
22 octubre 1896 – 1r abril 1897 ← Fernando Martínez de Espinosa y Echeverri (en) – Ismael Warleta y Ordovás →
Activitat
Ocupació	polític, mariner, escriptor de ciència-ficció
Partit	Partit Liberal
Carrera militar
Rang militar	almirall
Premis  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild  cavaller de l'Orde de Carles III  Cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Creu del Mèrit Naval amb distintiu roig  Orde de la Corona

Segismundo Bermejo y Merelo (San Fernando, 9 de març de 1833^[1] - Madrid, 2 de desembre de 1899)^[2] va ser un marí de guerra i polític espanyol.^[3]

Va ser nomenat ministre de Marina el 4 d'octubre de 1897.^[1] Sota el seu mandat es va produir el desastre naval de Cavite, després del qual va ser substituït per Ramón Auñón y Villalón, al maig de 1898.^[4] Es tractava d'un home que parlava diferents idiomes i que va exercir com a escriptor, amb obres en la seva haver-hi com la novel·la de ciència-ficció El doctor Juan Pérez^[5][6] o Faï, escrita en alemany.^[7]

Poaseïa la gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild,^[7] la creu de l'Orde del Mèrit Naval, la creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la creu de l'Orde de Carles III i la Reial de Prússia.^[2] Va morir el 2 de desembre de 1899, de matinada,^[2] i va ser enterrat l'endemà al cementiri de San Justo.^[8]

Va estar en contra de la tornada de Valerià Weyler a Espanya, perquè va creure que si hagués continuat a Cuba es podria haver evitat la independència de la colònia espanyola.^[4] Es va considerar que va tenir una perspectiva massa optimista o poc realista respecte de les possibilitats d'Espanya en un enfrontament contra els Estats Units en el conflicte del 98.^[9][10]

Referències

Bibliografia

• Revista de Navegación y Comercio «Sección biográfica: el nuevo ministro de Marina». Revista de Navegación y Comercio [Madrid], 215, IX, pàg. 554-556. ISSN: 2171-1313.
• Bermejo, Segismundo. sucesores de N. Ramírez y Cía. El doctor Juan Pérez, 1880, p. 183. OCLC 77729275. 
• Dyal, Donald H. Brian B. Carpenter. Historical Dictionary of the Spanish American War (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1996, p. 378. ISBN 9780313288524. 
• Keenan, Jerry. Encyclopedia of the Spanish-American & Philippine-American Wars (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p. 467. ISBN 9781576070932. 
• Tucker, Spencer. The Encyclopedia of the Spanish-American and Philippine-American Wars: A Political, Social, and Military History, Volumen 1 (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 993. ISBN 9781851099511. 

Càrrecs públics
Precedit per: José María Beránger y Ruiz de Apodaca	Ministre de Marina 1897-1898	Succeït per: Ramón Auñón y Villalón