Vicente Romero Girón

Vicente Romero Girón

Retrat de Romero Girón a Nuevo Mundo
Biografia
Naixement	21 gener 1835 Valdeolivas (província de Conca)
Mort	10 gener 1900 (64 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro
Ministre de Gràcia i Justícia
9 de gener de 1883 – 13 d'octubre de 1883
← Manuel Alonso Martínez Aureliano Linares Rivas →
Ministre d'Ultramar
18 de maig de 1898 – 4 de març de 1899
← Segismundo Moret y Prendergast Raimundo Fernández Villaverde →
Ministre de Foment
10 de febrer de 1899 – 4 de març de 1899
← Germán Gamazo y Calvo Alejandro Pidal y Mon →
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid[1]
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat, periodista
Partit	Partit Liberal
Membre de	Institut de droit international (1891–) Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Premis (1890)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc
Ministre de Foment d'Espanya 10 febrer 1899 – 4 març 1899 ← Germán Gamazo y Calvo – Raimundo Fernández Villaverde → Ministre d'Ultramar 18 maig 1898 – 4 març 1899 ← Segismundo Moret y Prendergast – Raimundo Fernández Villaverde → Sénateur à vie espagnol (fr) 1886 – 10 gener 1900 Ministre de Justícia 9 gener 1883 – 13 octubre 1883 ← Manuel Alonso Martínez – Aureliano Linares Rivas → Senador al Senat espanyol 1881 – 1886 Diputat al Congrés dels Diputats

Vicente Romero Girón (Valdeolivas, 21 de gener de 1835^[1] - Madrid, 10 de gener de 1900)^[1] va ser un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XII i ministre d'Ultramar i de Foment durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Biografia

Va iniciar la seva carrera política com a diputat per Conca a les eleccions de 1869 repetint aquest escó en 1871 i 1872.^[2] En 1881 passa al Senat també elegit per Conca, i en 1886 és elegit senador vitalici.^[3]

Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 9 de gener i el 13 d'octubre de 1883, ministre d'Ultramar entre el 18 de maig de 1898 i el 4 de març de 1899, amb el que sota el seu ministeri es van perdre les últimes colònies espanyoles i la cartera que ocupava va deixar de tenir fonament polític, i ministre de Foment entre el 10 de febrer i el 4 de març de 1899, cartera que després d'ell passa a denominar-se "Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques".

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Alonso Martínez	Ministre de Gràcia i Justícia (gener-octubre) 1883	Succeït per: Aureliano Linares Rivas
Precedit per: Segismundo Moret y Prendergast	Ministre d'Ultramar 1898 - 1899	Succeït per: Raimundo Fernández Villaverde
Precedit per: Germán Gamazo y Calvo	Ministre de Foment (febrer-març) 1899	Succeït per: Alejandro Pidal y Mon
Premis i fites
Precedit per: Santiago Diego Madrazo Arroyo	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 15 1890-1900	Succeït per: José Canalejas y Méndez
Precedit per: Francisco Silvela y de Le Villeuze	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1890	Succeït per: Joaquín López Puigcerver